Montserrat Torrent tanca els concerts d’Orgue d’homenatge al P. Antoni Serramona

Aquest diumenge 29 de maig a les 19.00h. l’organista Montserrat Torrent tornarà a l’Oratori de Barcelona per tancar els concerts d’orgue que s’han anat realitzant durant tot el mes de maig en homenatge al P. Antoni Serramona, C.O., que morí el dia 1 de febrer de 2022.

Montserrat Torrent tornarà, doncs, a deleitar a tot el públic assistent amb l’orgue barroc que porta el seu nom i que el passat 3 de desembre de 2021 fou inaugurat amb la presència del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el Secretari General de la Confederació de l’Oratori, el P. Michele Nicolis, C.O. i pel Pare Prepòsit de Barcelona i Gràcia, el P. Ferran Colás, C.O.

26 de maig, la festa de Sant Felip Neri

A les acaballes del mes de Maria, arriba la festa del nostre pare Sant Felip Neri!

Una festivitat a la que us convidem a participar amb tots nosaltres a la celebració de l’eucarístia que tindrà lloc a les 19.30h. Serà presidida pel Pare Prepòsit, el P. Ferran Colàs, acompanyat pel P. Joan Esteve Jerez i la presència de diversos sacerdots convidats. El P. Joan Badia de la comunitat carmelitana descalça de Barcelona.

Però la festa continua! A l’endemà participarem totes i tots a la celebració de Sant Felip Neri a l’Oratori germà de Barcelona en la que també hi sou convidats!

Homília del Rvdm. P. Edoardo Cerrato en ocasió del 4rt centenari de la canonització de Sant Felip Neri

P. Edoardo Aldo Cerrato, C.O.
Bisbe d’Ivrea

Homilia de la Missa d’acció de gràcies
pel IV centenari de la canonització dels sants
Felip Neri, Ignasi de Loiola, Francesc Xavier, Teresa d’Àvila i Isidre Llaurador.
Roma, Santa Maria in Vallicella, diumenge 13 de març de 2022

Benvolguts pares de l’Oratori, germans meus pel camí traçat pel pare Filippo,
Benvolguts tots, germans i germanes,
Lloat sigui Jesucrist!

La Pasqua de 1622 va caure el dia 27 de març; el dia 12 va ser, doncs, el dissabte de la quarta setmana de Quaresma, que s’obre amb amb el diumenge de «Laetare», en que la Santa Missa comença amb l’antífona: «Laetare Jesrusalem… Gaudete cum laetitia qui in tristitia fuistis…»: Alegreu-vos. Jerusalem… Alegreu-vos els que estaveu tristos, alegreu-vos i contenteu-vos amb el si del vostre consol…

El beat Felip i els beats Ignasi, Francesc, Teresa i Isidre foren inscrits solemnement al Registre de Sants mentre l’Església, per tant, seguia el camí que «pujava a la Pasqua» -diuen els antics Pares-. La Quaresma és la iniciativa de Déu, un temps en què el Senyor ens crida a la conversió, també, a través de les obres de penitència, però és un temps feliç: té la frescor de la primavera i el papa Benet, en una de les seves homilies, l’anomena: «la festa dels 40 dies»; «Reflorent omnia – tot floreix», canta l’Església en un dels seus himnes i el mateix Senyor diu al seu poble: «Ara és el moment favorable, ara és el dia de la salvació». L’amor del Senyor sosté la nostra voluntat sempre vacil·lant amb una gràcia especial i la guia per tornar a centrar la nostra vida en una relació renovada amb Ell.

La nostra alegria, que neix de la certesa que Déu és amb nosaltres per donar-nos la possibilitat d’un començament sempre nou, avui s’agreuja amb el record d’un esdeveniment -la canonització del P. Felip- llunyà en el temps, però que forma part de la història de cadascun dels que estem aquí aquest vespre, sacerdots i laics de l’Oratori, vinguts de lluny o vivint aquí on vivia. A les lectures que hem sentit avui ressona allò que Déu diu a Abraham: «Mira al cel i compta les estrelles, si pots comptar-les…»; ressona el que va dir l’apòstol Pau: «La nostra ciutadania és al cel i des d’allà esperem el Senyor Jesucrist com a Salvador. Per tant, els meus estimats germans, romangueu ferms en el Senyor”; i la veu del Pare que Pere va escoltar, després de veure la glòria de Jesús a la muntanya: «Aquest és el meu Fill, l’escollit; escolta’l!». Alça els ulls i el cor com homes i dones que poden dir, fins i tot en la seva fragilitat, fins i tot en els moments foscos de la vida i de la història: «Sé en qui he cregut»! Crist és aquí amb nosaltres! La seva presència és l’esdeveniment que canvia la vida ja que li dóna un horitzó infinit i omple de sentit tot el que es viu. Nosaltres li pertanyem, en formem part; en el baptisme va començar aquesta esplèndida aventura, i podem dir: “Jo visc, ja no jo. Crist viu en mi. I aquesta vida que visc en la carn, la visc en la fe del Fill de Déu que m’ha estimat -i m’estima- i es va donar -i es lliura- per mi”. «Si no fos vostre, oh Crist meu -va dir un pare antic-, seria una criatura perduda»!

Alçant la mirada, veiem els nostres sants coronant Crist, que han conegut els perills i les penúries del camí, han experimentat la creu de la conversió i la bellesa de la resurrecció; i es van convertir en veritables homes i dones en adherir-se a Déu i, per tant, a l’ideal pel qual va ser creat el cor humà.

Veiem la seva cara transfigurada i escoltem algunes de les seves paraules:

  • “Ens hem de llançar en tot i per tot a les mans del Senyor. Si Déu vol, us farà bons en allò que vol fer servir… Qui vol una altra cosa que no sigui Crist, no sap què vol, i qui demana una altra cosa que no sigui Crist, no sap què demana», el nostre Pare. Ens diu Felip, que quan va arribar a Roma, encara no tenia vint anys, era “com si una llum –estava escrit– s’encén a la foscor de la misèria que s’enclavava entre les antigues glòries de la ciutat”… Agradable i feliç, de dia portava, molt abans de ser sacerdot, l’escalfor de Déu a qui es trobava i a la nit, al cementiri o a les catacumbes, es submergia en un diàleg íntim amb Déu, tant que va rebre el do d’una efusió especial de l’Esperit Sant que també va expandir físicament el seu cor. Els Papes el van proclamar «Apòstol de Roma»: l’únic, en el nombrós grup de sants que van viure i treballar al centre de la catolicitat, que va compartir aquest títol amb Pere i Pau, conscient com era que «Qui fa bé a Roma és bo per al món sencer”.
  • “Pregueu com si tot depengués de Déu i treballeu com si tot depengués de vosaltres” escoltem d’Ignasi. Havia estat batejat amb el nom d’Íñigo, i s’adaptava perfectament al tarannà ardent que havia rebut; va voler anomenar-se Ignasi quan, amb la seva conversió, va posar aquell foc al servei del Regne de Déu, passant de la vida d’un cavaller agosarat i lluitador a reconèixer que Jesús és l’únic Senyor veritable a qui podia dedicar el fidelitat d’un cavaller.
  • «No m’importa el que la gent digui o sàpiga de mi. El que m’interessa és cada petit progrés que l’ànima pot fer». I per tant: “Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta… Només amb Déu n’hi ha prou!» va dir santa Teresa d’Àvila. No ho va pensar des del principi; hi va arribar a través d’un viatge cansat… A la Basílica Vaticana, sota l’estàtua d’aquesta dona forta, llegim: «Mater spirualium», on «espiritual» no només indica algunes ànimes elevades a dots místics particulars, sinó totes aquelles que comprometre’s a viure la vida cristiana, que és vida «en l’Esperit Sant».
    Teresa va entendre que les terribles laceracions de l’Església del seu temps, turmentada per la corrupció, la infidelitat i els cismes, no es podrien respondre sinó renovant la fidelitat a Déu, amb una vida que es deixi canviar per l’amor a Crist i a l’Església.
  • «Sí, Redemptor meu, abans de tot i per damunt de totes les coses, que es compleixin els vostres designis més perfectes i només així se us donarà la més gran glòria!» va dir sant Francesc Xavier. I ho va dir després d’haver vagat per les terres, els mars i les illes d’Orient per anunciar Crist als pagans, i va sentir que el Senyor deia, quan ja era a les portes de la Xina: «Francis, fill meu, deixa’t. lluita i vine de mi!”: de Francesc Déu no volia la Xina: volia Francesc.
  • No tenim paraules per informar sobre Isidre; si li hagués de posar-ne un als llavis, triaria aquest, de Francesco Severio: «Senyor, t’estimo no perquè em puguis donar el Paradís o condemnar-me a l’infern, sinó perquè ets el meu Déu. T’estimo perquè Tu ets Tu».
    La seva vida, tan diferent de la de tres sants sacerdots que van pujar amb ell a la glòria a la Basílica Vaticana, i de la d’una santa monja, va ser tan santa com la seva. No havia fundat ni reformat ordes, no havia construït monestirs, ni havia deixat enrere grans obres doctrinals o místiques: havia estimat una dona, la seva dona (Maria toribia, també beatificada a finals del 1600), va criar un fill i va conrear la terra, resant i compartint els seus béns amb els més pobres. Gregori XV el va aixecar a la glòria dels sants juntament amb aquells quatre grans de la Reforma Catòlica. Em recorda l’elecció que va fer sant Joan Pau II quan, elevant-los a la glòria dels altars, va ajuntar Josep Maria Escrivà de Balaguer i la petita Bakhita.

Quina vista, amics, la santedat! «Les virtuts que admirem en els sants -va dir el papa Benet- no són una mena de resultat olímpic, sinó l’obra de Déu que es fa visible en una persona i a través d’ell».
«La santedat- va repetir un oratorià, el Venerable Raimondo Calcagno – és l’únic que ens fa realment interessants al món».
Bon camí, germans i germanes. Lloat sigui Jesucrist!

El P. Antoni Serramona Terrado retorna a la casa del Pare.

Avui, dimarts 1 de febrer, el P. Antoni M. Serramona de l’Oratori de Barcelona ha tornat a la casa del Pare vivint ja al paradís que, com nostre pare Sant Felip Neri, tant desitjava.

Nascut l’any 1941 a Alguaire (Lleida), fou ordenat sacerdot el 1964 i ha estat membre de l’Oratori des de 1967. Estima i passió per la casa barcelonina de la qual fou també P. Prepòsit i per a la qual tant ha treballat afirmant en una entrevista recent que “la ciutat, el barri, ha canviat molt, però, de moment, jo em quedo aquí!”.

Al llarg de la seva vida ha estat fidel seguidor de Crist i de l’Evangeli, com també ha seguit les petjades de Sant Felip Neri del que se’n pot despendre la seva humilitat i la seva tasca pels més necessitats. Ha estat creador de diversos llibres com “Sed Buenos, si podéis” i, a més, en els darrers anys ha donat vida a l’Orgue Montserrat Torrent juntament amb la Fundació del mateix nom.

Sabent-se estimat i perdonat per Déu, ha viscut estimant i perdonant tenint sempre clar al llarg de la seva vida la missió per la qual va ser cridat per Déu a ser sacerdot i oratorià.

El P. Antoni M. Serramona ha deixat aquest món per retrobar-se amb el Pare i fruir del seu amor. El mateix amor que al llarg de tots aquests anys ha compartit amb nosaltres i pel qual s’ha fet sempre estimar. De ben segur que la seva obra i la seva memòria restarà sempre als nostres cors. Descansi en Pau.

El Procurador General de l’Oratori visita les Congregacions de Barcelona i Gràcia

Els passats dies 2, 3 i 4 de desembre, el Procurador General dels Oratoris del món, el P. Michele Nicolis (de Verona), va visitar la comunitat de Gràcia i la comunitat veïna de Barcelona. En aquesta última va aprofitar per ser present a la inauguració de l’Orgue Barroc Montserrat Torrent acompanyant al Cardenal Arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, al P. Ferran Colás, prepòsit de les dues comunitats, i al P. Antoni Serramona de la ciutat comtal.

L’orgue Montserrat Torrent ja és una realitat a l’Oratori de Barcelona!

Avui 3 de desembre s’ha estrenat l’Orgue Barroc Montserrat Torrent a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona. Un projecte que encara no ha acabat però que amb molta il·lusió la mateixa organista ha pogut veure beneïr amb un temple ple de gom a gom.

L’acte presidit pel Sr. Cardenal, Joan Josep Omella, i amb la presència del Pare Prepòsit, el P. Ferran Colás, entre d’altres, també ha comptat amb la participació del Ministre de Cultura del Govern espanyol, Miquel Iceta, la Consellera de Cultura de la Generalitat, Natalia Garriga.

Amb les paraules: «Jo et beneeixo, instrument prodigiós. Beneeixo el teu cos material, fet de metalls i de fusta i de saviesa humana. I beneeixo la teva ànima, la música que et donarà vida» l’Arquebisbe de Barcelona l’ha beneït, però el moment més especial ha estat quan la Montserrat Torrent, als seus 95 anys, ha interpretat dues peces amb el recent estrenat orgue.

El taller d’Albert Blancafort ha dedicat més de 5.000 hores de feina a un projecte que havia començat el seu pare, Gabriel Blancafort, l’any 1967. Inicialment, només es van poder construir la cadireta i les torres de pedal perquè la manca de finançament va impedir-ne la continuació. Finalment, s’ha pogut fer gràcies a diverses aportacions tant públiques com privades, que de moment han arribat a sufragar la meitat del cost total de 700.000 euros. Ara com ara s’ha enllestit la primera fase de la construcció, que ja permet que l’orgue funcioni amb un total de 15 registres i 1.107 tubs. Quan acabi la segona fase, l’orgue Montserrat Torrent tindrà 49 registres i 3.481 tubs.

«Diuen que la vida et retorna el que tu li dones, doncs aquest divendres li he agraït un gran dia». Unes paraules que mostren la gratitud de la gran artista.

Font: El Periódico. Ferran Nadeu

La Diputació Permanent dels oratoris es reuneix a Roma

Durant la setmana del 17 al 22 d’octubre va tenir lloc a Roma la reunió de la Diputació Permanent, que vetlla pel bé comú de tots els oratoris del món. Els seus membres són escollits pel Congrés General com a representants dels diferents idiomes i regions sent els seus actuals els següents:

P. Bruno Gonçalves (Itàlia i França)
P. Luciano Guiseppe Bella (Itàlia)
P. Mateusz Kiwior (Polònia)
P. Philipp Maria Karash (Alemanya, Conf. Helvètica, Àustria, Països Baixos i Lituania)
P. Daniel Utrecht (Anglaterra, Canadà i Àfrica del Sud)
P. Guillermo Mendez (Amèrica Llatina I)
P. Roberto Umberto Romo (Amèrica Llatina II)
P. Michael Palud (Estats Units i Jamaica)
I finalment, el P. Ferran Colás per Espanya actuant també com a Secretari d’aquesta Diputació.

Tots ells representen més de 80 oratoris escampats arreu del món que segueixen la petjada de Sant Felip Neri, el nostre sant de l’alegria! Si encara no els coneixeu tots, ho podeu descobrir clincant aquí.

L’orgue de la Montserrat Torrent: Un somni que, entre tots, fem realitat

Com hem explicat diverses vegades la Fundació Montserrat Torrent està construint un nou orgue barroc a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona.

Una construcció que està arribant al final de la seva primera part gràcies al treball de l’obrador “Blancafort Orgueners” i sobretot a la gran voluntat que moltes persones feu  possible amb les vostres donacions.

La primera fase d’aquest gran orgue serà inaugurada el divendres 3 de desembre de 2021, arribant, si Déu vol, a completar-se la seva construcció durant el 2022.

Encara podeu posar el vostre granet de sorra clicant en aquesta pàgina web fent la vostra aportació.

I, per si encara no el coneixeu, us deixem un petit tast que ens han fet arribar des de la Fundació Montserrat Torrent. Cliqueu a la imatge per a veure el document.

L’Orgue de l’Oratori de Barcelona avança ràpidament

El gran orgue barroc de gran format que omplirà el buit a Barcelona va prenent forma ràpidament. El projecte de l’organista Montserrat Torrent va començar l’any 1967 quan es va dur a terme la construcció del cos de cadireta, una consola provisional i dos cossos de pedal no operatius encara. Malauradament, les circumstàncies de l’època no van propiciar la continuació del projecte i l’orgue ha restat cinquanta anys en aquestes condicions.

La Fundació Montserrat Torrent continua tenint oberta la campanya per a realitzar donatius per aquesta construcció. Un orgue que es va construïnt gràcies a la col·laboració d’empreses i particulars. Si vols fer un donatiu podràs llegir com fer-ho mitjançant aquest enllaç: DONATIUS.

Montserrat Torrent presenta els treballs de l’Orgue de l’Oratori de Barcelona

Coincidint amb el seu 95è aniversari, demà dissabte a les 18h., Montserrat Torrent presentarà els treballs d’acabament de l’Orgue de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i que es podrà seguir a través del canal de Youtube de La Vanguardia (clicant aquí).

Diversos mitjans de comunicació n’han fet ressò d’aquest gran treball que conclourà amb la construcció del gran orgue de sonoritat barroca. Amb el projecte de l’any 1967 és obra dels orgueners Gabriel Blancafort i Georges Lhôte sota l’assessorament musical de Montserrat Torrent.

Per tal d’aconseguir aquesta fita, la fundació amb el seu nom fa temps que va obrir la campanya a través del seu portal web on ens explica com fer les aportacions per fer realitzat aquest somni. Clicant a la imatge accedireu al web i també ho podeu fer a les adreces d’interès que podeu trobar al final de les nostres pàgines.

Notícia a La Vanguardia: https://www.lavanguardia.com/cultura/20210416/6884146/montserrat-torrent-organista-felip-neri-aniversario-concierto.html

Notícia a La Flama: https://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=38528&back=1