L’Oratori de Lorient (França), una nova comunitat felipona

Vista de l’església de la nova comunitat. Font: Confederació de l’Oratori.

En l’any del 4rt centenari de la canonizació de Sant Felip Neri podem, i hem, de donar la bona notícia de la constitució d’una nova comunitat de l’Oratori, en aquest cas a França, a la petita ciutat de Lorient, situada a la regió de la Bretanya.

El Procurador General de la Confederació de l’Oratori, el P. Michele Nicolis, va comunicar amb gran joia, l’erecció que havia fet el Sant Pare Francesc amb el decret signat el 14 de setembre de 2022 (festivitat de l’exaltació de la Santa Creu). Així doncs, el nou Oratori de Lorient esdevè així el quart oratori de França!

La tasca pastoral de la nova congregació serà realitzada des de la Parròquia de Santa Maria de la Victòria i l’església del Sagrat Cor de Jesús. A més treballaran amb els joves de la ciutat i la diocesi i en l’ensenyament de l’estudi teològic de la diocesi.

Donem l’enhorabona als nous membres de l’Oratori: el P. Jean Francois Audrain, el P. Olivier Lorne, el P. Antoine De Roeck i el diaca Jean Hugues Petit!

El cos de Sant Felip Neri torna a la seva capella

Imatge posterior a la restauració de l’urna i conservació del cos de Sant Felip Neri amb els lliris sota el braç.
Font: Procura General de l’Oratori

El passat 8 de juny anunciàvem que el cos de Sant Felip Neri iniciava un procés de reconeixement per a una millor conservació.

Aquesta tasca ja ha estat finalitzada i el 8 de setembre davant de la presència del Pare Prepòsit de l’Oratori de Roma, del Procurador General, del Delegat de la Santa Seu, del Postulador General, de les autoritats del Vicariat de Roma, de diversos sacerdots i experts es va llegir el pergamí que certifica el reconeixement canònic i que posteriorment va ser signat pels assistents.

Així doncs, el cos del fundador de l’Oratori torna a estar sota l’altar de la capella lateral de l’església de Santa Maria in Vallicella en una renovada urna transparent. Juntament amb ell, també ha estat col·locat, sota del seu braç dret, els lliris de plata que com vam anunciar hi figuren escrites totes les congregacions d’arreu del món.

El cos de Sant Felip Neri en procés de reconeixement

En l’any del 400 aniversari de la canonització del nostre pare Sant Felip Neri s’han iniciat les feines de reconeixement del cos del fundador per a una millor conservació.

Així doncs, ahir 7 de juny va ser traslladat des de la capella on reposa fins a la sala vermella. Allà s’hi reuniren els metges, els tècnics, els Pares de la congregacions de Roma (Vallicella i Garbatella), el P. Procurador, el P. Visitador i el P. Postulador qui començaren amb una pregària i una estona de meditació.

Des de la Confederació de l’Oratori i des de tots els oratoris s’espera «que aquest gest de veneració per a la millor conservació de les reliquies del sant, alimenti el fervor i la devoció de tots els oratorians d’arreu del món i de tots i totes els fidels devots»

Montserrat Torrent tanca els concerts d’Orgue d’homenatge al P. Antoni Serramona

Aquest diumenge 29 de maig a les 19.00h. l’organista Montserrat Torrent tornarà a l’Oratori de Barcelona per tancar els concerts d’orgue que s’han anat realitzant durant tot el mes de maig en homenatge al P. Antoni Serramona, C.O., que morí el dia 1 de febrer de 2022.

Montserrat Torrent tornarà, doncs, a deleitar a tot el públic assistent amb l’orgue barroc que porta el seu nom i que el passat 3 de desembre de 2021 fou inaugurat amb la presència del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el Secretari General de la Confederació de l’Oratori, el P. Michele Nicolis, C.O. i pel Pare Prepòsit de Barcelona i Gràcia, el P. Ferran Colás, C.O.

26 de maig, la festa de Sant Felip Neri

A les acaballes del mes de Maria, arriba la festa del nostre pare Sant Felip Neri!

Una festivitat a la que us convidem a participar amb tots nosaltres a la celebració de l’eucarístia que tindrà lloc a les 19.30h. Serà presidida pel Pare Prepòsit, el P. Ferran Colàs, acompanyat pel P. Joan Esteve Jerez i la presència de diversos sacerdots convidats. El P. Joan Badia de la comunitat carmelitana descalça de Barcelona.

Però la festa continua! A l’endemà participarem totes i tots a la celebració de Sant Felip Neri a l’Oratori germà de Barcelona en la que també hi sou convidats!

Dissabte 7 de maig: Excursió a Montserrat

Amb l’arribada del bon temps, l’Esplai JASD ens convida el proper dissabte 7 de maig a la muntanya de Montserrat. Una excursió que començarà a les 9h. amb la sortida de l’autocar de Gràcia i que a les 17h tindrà lloc la tornada des de la muntanya santa.

Amb un preu de 10€ es poden fer les reserves a través del telèfon mòbil 659.121.668 (Meritxell Marsé), al correu electrònic esplaijasd@gmail.com o aprovant-vos a la sagristia de la nostra esglèsia abans de cada missa!

El camí de Jesucrist. El Via Creu

Divendres Sant. Divendres de passió. Jesús és comdemnat a mort i pateix un calvari per a la salvació de tots nosaltres. El Fill de Déu és enlairat a la creu i amb ell tots els nostres pecats.

Durant el matí de d’aquest divendres hem recordat tot el camí que feu el Senyor i hem reflexionat sobre el nostre dia a dia, sobre la necessitat d’esdevenir més humils i treballar amb caritat i generositat. Hem acompanyat a Crist en el seu patívol i hem fet nostre el seu dolor.

Clica a la imatge per veure el petit recull fotogràfic del Via Creu.

Dijous Sant. Inici del Tríduum Pasqual

El Dijous Sant és l’inici del Tríduum Pasqual, els tres dies que comprenen la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Avui, doncs, ha estat l’inici.

Jesús ens mostra la gran importància d’aquest Sant Sopar deixant-nos, entre d’altres, dos signes del seu gran amor. El trobem primerament en el gest del rentament de peus (que per qüestió de la pandèmia, encara no s’ha pogut realitzar). «Si jo, el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres heu de rentar-vos els uns als altres”. Ser mestre és estar al servei de tothom.

I el segon, encara més gran, és el que hem viscut avui a l’Oratori i arreu del món: la institució de l’Eucaristia. Jesús ens estima fins a l’extrem de donar-nos el seu Cos i la seva Sang, signe del memorial etern i permanent del misteri d’amor manifestat en la creu.

Clica a la imatge per veure l’àlbum del Dijous Sant

Setmana Santa a l’Oratori de Gràcia 2022

Del 10 al 18 d’abril celebrarem l’arribada de Jesús de Natzaret a Jerusalem i reviurem els dies sants de la seva passió, mort i ressurrecció.

A l’Oratori de Gràcia ens preparem per viure amb fe i joia els misteris de la Setmana Santa seguint les celebracions amb tots vosaltres.

10 d’abril. Diumenge de Rams
A les 12.00h. Benedicció dels rams al claustre i posterior celebració de l’eucaristia

11 d’abril. Dilluns Sant
A les 19.30h. Celebració de l’acte de la reconciliació a l’església.

12 d’abril. Dimarts Sant
A les 18.00h. Concert amb esperit de Setmana Santa a càrrec del Quartet Moana interpretant «les últimes set paraules de Crist a la creu» de Haydn

14 d’abril. Dijous Sant
A les 19.30h. Missa de la Cena del Senyor
Tot seguit: Hora Santa, Vetlla de pregària davant del Monument

15 d’abril. Divendres Sant
A les 09.30h. Ofici de Lectures i Laudes
A les 12.00h. Via Crucis
A les 17.00h. Celebració de la Passió del Senyor

16 d’abril. Dissabte Sant
A les 09.30h. Ofici de Lectures i Laudes
A les 19.00h. Vetlla Pasqual. Inici amb la benedicció del fou nou al claustre

17 d’abril. Diumenge de Pasqua
A les 11.00h. Celebració Solemne de l’Eucaristia

18 d’abril. Dilluns de Pasqua
A les 11.00h. Celebració de l’Eucaristia

Homília del Rvdm. P. Edoardo Cerrato en ocasió del 4rt centenari de la canonització de Sant Felip Neri

P. Edoardo Aldo Cerrato, C.O.
Bisbe d’Ivrea

Homilia de la Missa d’acció de gràcies
pel IV centenari de la canonització dels sants
Felip Neri, Ignasi de Loiola, Francesc Xavier, Teresa d’Àvila i Isidre Llaurador.
Roma, Santa Maria in Vallicella, diumenge 13 de març de 2022

Benvolguts pares de l’Oratori, germans meus pel camí traçat pel pare Filippo,
Benvolguts tots, germans i germanes,
Lloat sigui Jesucrist!

La Pasqua de 1622 va caure el dia 27 de març; el dia 12 va ser, doncs, el dissabte de la quarta setmana de Quaresma, que s’obre amb amb el diumenge de «Laetare», en que la Santa Missa comença amb l’antífona: «Laetare Jesrusalem… Gaudete cum laetitia qui in tristitia fuistis…»: Alegreu-vos. Jerusalem… Alegreu-vos els que estaveu tristos, alegreu-vos i contenteu-vos amb el si del vostre consol…

El beat Felip i els beats Ignasi, Francesc, Teresa i Isidre foren inscrits solemnement al Registre de Sants mentre l’Església, per tant, seguia el camí que «pujava a la Pasqua» -diuen els antics Pares-. La Quaresma és la iniciativa de Déu, un temps en què el Senyor ens crida a la conversió, també, a través de les obres de penitència, però és un temps feliç: té la frescor de la primavera i el papa Benet, en una de les seves homilies, l’anomena: «la festa dels 40 dies»; «Reflorent omnia – tot floreix», canta l’Església en un dels seus himnes i el mateix Senyor diu al seu poble: «Ara és el moment favorable, ara és el dia de la salvació». L’amor del Senyor sosté la nostra voluntat sempre vacil·lant amb una gràcia especial i la guia per tornar a centrar la nostra vida en una relació renovada amb Ell.

La nostra alegria, que neix de la certesa que Déu és amb nosaltres per donar-nos la possibilitat d’un començament sempre nou, avui s’agreuja amb el record d’un esdeveniment -la canonització del P. Felip- llunyà en el temps, però que forma part de la història de cadascun dels que estem aquí aquest vespre, sacerdots i laics de l’Oratori, vinguts de lluny o vivint aquí on vivia. A les lectures que hem sentit avui ressona allò que Déu diu a Abraham: «Mira al cel i compta les estrelles, si pots comptar-les…»; ressona el que va dir l’apòstol Pau: «La nostra ciutadania és al cel i des d’allà esperem el Senyor Jesucrist com a Salvador. Per tant, els meus estimats germans, romangueu ferms en el Senyor”; i la veu del Pare que Pere va escoltar, després de veure la glòria de Jesús a la muntanya: «Aquest és el meu Fill, l’escollit; escolta’l!». Alça els ulls i el cor com homes i dones que poden dir, fins i tot en la seva fragilitat, fins i tot en els moments foscos de la vida i de la història: «Sé en qui he cregut»! Crist és aquí amb nosaltres! La seva presència és l’esdeveniment que canvia la vida ja que li dóna un horitzó infinit i omple de sentit tot el que es viu. Nosaltres li pertanyem, en formem part; en el baptisme va començar aquesta esplèndida aventura, i podem dir: “Jo visc, ja no jo. Crist viu en mi. I aquesta vida que visc en la carn, la visc en la fe del Fill de Déu que m’ha estimat -i m’estima- i es va donar -i es lliura- per mi”. «Si no fos vostre, oh Crist meu -va dir un pare antic-, seria una criatura perduda»!

Alçant la mirada, veiem els nostres sants coronant Crist, que han conegut els perills i les penúries del camí, han experimentat la creu de la conversió i la bellesa de la resurrecció; i es van convertir en veritables homes i dones en adherir-se a Déu i, per tant, a l’ideal pel qual va ser creat el cor humà.

Veiem la seva cara transfigurada i escoltem algunes de les seves paraules:

  • “Ens hem de llançar en tot i per tot a les mans del Senyor. Si Déu vol, us farà bons en allò que vol fer servir… Qui vol una altra cosa que no sigui Crist, no sap què vol, i qui demana una altra cosa que no sigui Crist, no sap què demana», el nostre Pare. Ens diu Felip, que quan va arribar a Roma, encara no tenia vint anys, era “com si una llum –estava escrit– s’encén a la foscor de la misèria que s’enclavava entre les antigues glòries de la ciutat”… Agradable i feliç, de dia portava, molt abans de ser sacerdot, l’escalfor de Déu a qui es trobava i a la nit, al cementiri o a les catacumbes, es submergia en un diàleg íntim amb Déu, tant que va rebre el do d’una efusió especial de l’Esperit Sant que també va expandir físicament el seu cor. Els Papes el van proclamar «Apòstol de Roma»: l’únic, en el nombrós grup de sants que van viure i treballar al centre de la catolicitat, que va compartir aquest títol amb Pere i Pau, conscient com era que «Qui fa bé a Roma és bo per al món sencer”.
  • “Pregueu com si tot depengués de Déu i treballeu com si tot depengués de vosaltres” escoltem d’Ignasi. Havia estat batejat amb el nom d’Íñigo, i s’adaptava perfectament al tarannà ardent que havia rebut; va voler anomenar-se Ignasi quan, amb la seva conversió, va posar aquell foc al servei del Regne de Déu, passant de la vida d’un cavaller agosarat i lluitador a reconèixer que Jesús és l’únic Senyor veritable a qui podia dedicar el fidelitat d’un cavaller.
  • «No m’importa el que la gent digui o sàpiga de mi. El que m’interessa és cada petit progrés que l’ànima pot fer». I per tant: “Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta… Només amb Déu n’hi ha prou!» va dir santa Teresa d’Àvila. No ho va pensar des del principi; hi va arribar a través d’un viatge cansat… A la Basílica Vaticana, sota l’estàtua d’aquesta dona forta, llegim: «Mater spirualium», on «espiritual» no només indica algunes ànimes elevades a dots místics particulars, sinó totes aquelles que comprometre’s a viure la vida cristiana, que és vida «en l’Esperit Sant».
    Teresa va entendre que les terribles laceracions de l’Església del seu temps, turmentada per la corrupció, la infidelitat i els cismes, no es podrien respondre sinó renovant la fidelitat a Déu, amb una vida que es deixi canviar per l’amor a Crist i a l’Església.
  • «Sí, Redemptor meu, abans de tot i per damunt de totes les coses, que es compleixin els vostres designis més perfectes i només així se us donarà la més gran glòria!» va dir sant Francesc Xavier. I ho va dir després d’haver vagat per les terres, els mars i les illes d’Orient per anunciar Crist als pagans, i va sentir que el Senyor deia, quan ja era a les portes de la Xina: «Francis, fill meu, deixa’t. lluita i vine de mi!”: de Francesc Déu no volia la Xina: volia Francesc.
  • No tenim paraules per informar sobre Isidre; si li hagués de posar-ne un als llavis, triaria aquest, de Francesco Severio: «Senyor, t’estimo no perquè em puguis donar el Paradís o condemnar-me a l’infern, sinó perquè ets el meu Déu. T’estimo perquè Tu ets Tu».
    La seva vida, tan diferent de la de tres sants sacerdots que van pujar amb ell a la glòria a la Basílica Vaticana, i de la d’una santa monja, va ser tan santa com la seva. No havia fundat ni reformat ordes, no havia construït monestirs, ni havia deixat enrere grans obres doctrinals o místiques: havia estimat una dona, la seva dona (Maria toribia, també beatificada a finals del 1600), va criar un fill i va conrear la terra, resant i compartint els seus béns amb els més pobres. Gregori XV el va aixecar a la glòria dels sants juntament amb aquells quatre grans de la Reforma Catòlica. Em recorda l’elecció que va fer sant Joan Pau II quan, elevant-los a la glòria dels altars, va ajuntar Josep Maria Escrivà de Balaguer i la petita Bakhita.

Quina vista, amics, la santedat! «Les virtuts que admirem en els sants -va dir el papa Benet- no són una mena de resultat olímpic, sinó l’obra de Déu que es fa visible en una persona i a través d’ell».
«La santedat- va repetir un oratorià, el Venerable Raimondo Calcagno – és l’únic que ens fa realment interessants al món».
Bon camí, germans i germanes. Lloat sigui Jesucrist!