Els Gegants de Sallent i els Gegants de Gràcia al claustre de l’Oratori

Per celebrar la Festa Major de Gràcia, els Gegants de Gràcia conviden cada any una colla d’honor per La Convidada.

Enguany ens visiten els Gegants de la Vila de Sallent. Una població agermanada amb la Vila de Gràcia per les seves nombroses activitats i personalitats compartides com les Enramades (festivitat del Corpus) i la nostra Festa Major.

Durant els dies previs els podreu veure i visitar al claustre del nostre Oratori que es converteix en la plaça d’un poble en Festa Major! L’horari de l’Exposició és:
Dimarts 16 d’agost: de 17.00h a 21.00
Dimecres 17, dijous 18 i divendres 19 d’agost: d’11.00h a 14.00h i de 17.00h a 21.00h.

L’Exposició de La Convidada us espera!

26 de maig, la festa de Sant Felip Neri

A les acaballes del mes de Maria, arriba la festa del nostre pare Sant Felip Neri!

Una festivitat a la que us convidem a participar amb tots nosaltres a la celebració de l’eucarístia que tindrà lloc a les 19.30h. Serà presidida pel Pare Prepòsit, el P. Ferran Colàs, acompanyat pel P. Joan Esteve Jerez i la presència de diversos sacerdots convidats. El P. Joan Badia de la comunitat carmelitana descalça de Barcelona.

Però la festa continua! A l’endemà participarem totes i tots a la celebració de Sant Felip Neri a l’Oratori germà de Barcelona en la que també hi sou convidats!

Hosanna al Fill de David!

És Diumenge de Rams i la normalitat torna a l’Oratori de Gràcia després de dos anys de pandèmia. Com ja és de costum, abans de l’Eucaristia, el claustre ha acollit la benedicció de palmons, palmes i rams de llorer i olivera per tot recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem.

Acabada la benedicció, i sortint per la porta del convent, la processó entrava per la porta de l’església tot escoltant el cant: «El sisé dia abans de Pasqua, quan el Senyor entrà a Jerusalem, els infants li sortiren a l’encontre. Portaven palmes i aclamaven tot cantant: Hosanna al Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor!». Així iniciàvem l’eucaristia seguida de la lectura de l’evangeli de la Passió.

En acabada la celebració, un petit record de la casa: unes petites palmes confeccionades per la gent de la comunitat.

Comencem la Setmana Santa! Preparem-nos per la celebració de la Pasqua!

Homília del Rvdm. P. Edoardo Cerrato en ocasió del 4rt centenari de la canonització de Sant Felip Neri

P. Edoardo Aldo Cerrato, C.O.
Bisbe d’Ivrea

Homilia de la Missa d’acció de gràcies
pel IV centenari de la canonització dels sants
Felip Neri, Ignasi de Loiola, Francesc Xavier, Teresa d’Àvila i Isidre Llaurador.
Roma, Santa Maria in Vallicella, diumenge 13 de març de 2022

Benvolguts pares de l’Oratori, germans meus pel camí traçat pel pare Filippo,
Benvolguts tots, germans i germanes,
Lloat sigui Jesucrist!

La Pasqua de 1622 va caure el dia 27 de març; el dia 12 va ser, doncs, el dissabte de la quarta setmana de Quaresma, que s’obre amb amb el diumenge de «Laetare», en que la Santa Missa comença amb l’antífona: «Laetare Jesrusalem… Gaudete cum laetitia qui in tristitia fuistis…»: Alegreu-vos. Jerusalem… Alegreu-vos els que estaveu tristos, alegreu-vos i contenteu-vos amb el si del vostre consol…

El beat Felip i els beats Ignasi, Francesc, Teresa i Isidre foren inscrits solemnement al Registre de Sants mentre l’Església, per tant, seguia el camí que «pujava a la Pasqua» -diuen els antics Pares-. La Quaresma és la iniciativa de Déu, un temps en què el Senyor ens crida a la conversió, també, a través de les obres de penitència, però és un temps feliç: té la frescor de la primavera i el papa Benet, en una de les seves homilies, l’anomena: «la festa dels 40 dies»; «Reflorent omnia – tot floreix», canta l’Església en un dels seus himnes i el mateix Senyor diu al seu poble: «Ara és el moment favorable, ara és el dia de la salvació». L’amor del Senyor sosté la nostra voluntat sempre vacil·lant amb una gràcia especial i la guia per tornar a centrar la nostra vida en una relació renovada amb Ell.

La nostra alegria, que neix de la certesa que Déu és amb nosaltres per donar-nos la possibilitat d’un començament sempre nou, avui s’agreuja amb el record d’un esdeveniment -la canonització del P. Felip- llunyà en el temps, però que forma part de la història de cadascun dels que estem aquí aquest vespre, sacerdots i laics de l’Oratori, vinguts de lluny o vivint aquí on vivia. A les lectures que hem sentit avui ressona allò que Déu diu a Abraham: «Mira al cel i compta les estrelles, si pots comptar-les…»; ressona el que va dir l’apòstol Pau: «La nostra ciutadania és al cel i des d’allà esperem el Senyor Jesucrist com a Salvador. Per tant, els meus estimats germans, romangueu ferms en el Senyor”; i la veu del Pare que Pere va escoltar, després de veure la glòria de Jesús a la muntanya: «Aquest és el meu Fill, l’escollit; escolta’l!». Alça els ulls i el cor com homes i dones que poden dir, fins i tot en la seva fragilitat, fins i tot en els moments foscos de la vida i de la història: «Sé en qui he cregut»! Crist és aquí amb nosaltres! La seva presència és l’esdeveniment que canvia la vida ja que li dóna un horitzó infinit i omple de sentit tot el que es viu. Nosaltres li pertanyem, en formem part; en el baptisme va començar aquesta esplèndida aventura, i podem dir: “Jo visc, ja no jo. Crist viu en mi. I aquesta vida que visc en la carn, la visc en la fe del Fill de Déu que m’ha estimat -i m’estima- i es va donar -i es lliura- per mi”. «Si no fos vostre, oh Crist meu -va dir un pare antic-, seria una criatura perduda»!

Alçant la mirada, veiem els nostres sants coronant Crist, que han conegut els perills i les penúries del camí, han experimentat la creu de la conversió i la bellesa de la resurrecció; i es van convertir en veritables homes i dones en adherir-se a Déu i, per tant, a l’ideal pel qual va ser creat el cor humà.

Veiem la seva cara transfigurada i escoltem algunes de les seves paraules:

  • “Ens hem de llançar en tot i per tot a les mans del Senyor. Si Déu vol, us farà bons en allò que vol fer servir… Qui vol una altra cosa que no sigui Crist, no sap què vol, i qui demana una altra cosa que no sigui Crist, no sap què demana», el nostre Pare. Ens diu Felip, que quan va arribar a Roma, encara no tenia vint anys, era “com si una llum –estava escrit– s’encén a la foscor de la misèria que s’enclavava entre les antigues glòries de la ciutat”… Agradable i feliç, de dia portava, molt abans de ser sacerdot, l’escalfor de Déu a qui es trobava i a la nit, al cementiri o a les catacumbes, es submergia en un diàleg íntim amb Déu, tant que va rebre el do d’una efusió especial de l’Esperit Sant que també va expandir físicament el seu cor. Els Papes el van proclamar «Apòstol de Roma»: l’únic, en el nombrós grup de sants que van viure i treballar al centre de la catolicitat, que va compartir aquest títol amb Pere i Pau, conscient com era que «Qui fa bé a Roma és bo per al món sencer”.
  • “Pregueu com si tot depengués de Déu i treballeu com si tot depengués de vosaltres” escoltem d’Ignasi. Havia estat batejat amb el nom d’Íñigo, i s’adaptava perfectament al tarannà ardent que havia rebut; va voler anomenar-se Ignasi quan, amb la seva conversió, va posar aquell foc al servei del Regne de Déu, passant de la vida d’un cavaller agosarat i lluitador a reconèixer que Jesús és l’únic Senyor veritable a qui podia dedicar el fidelitat d’un cavaller.
  • «No m’importa el que la gent digui o sàpiga de mi. El que m’interessa és cada petit progrés que l’ànima pot fer». I per tant: “Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta… Només amb Déu n’hi ha prou!» va dir santa Teresa d’Àvila. No ho va pensar des del principi; hi va arribar a través d’un viatge cansat… A la Basílica Vaticana, sota l’estàtua d’aquesta dona forta, llegim: «Mater spirualium», on «espiritual» no només indica algunes ànimes elevades a dots místics particulars, sinó totes aquelles que comprometre’s a viure la vida cristiana, que és vida «en l’Esperit Sant».
    Teresa va entendre que les terribles laceracions de l’Església del seu temps, turmentada per la corrupció, la infidelitat i els cismes, no es podrien respondre sinó renovant la fidelitat a Déu, amb una vida que es deixi canviar per l’amor a Crist i a l’Església.
  • «Sí, Redemptor meu, abans de tot i per damunt de totes les coses, que es compleixin els vostres designis més perfectes i només així se us donarà la més gran glòria!» va dir sant Francesc Xavier. I ho va dir després d’haver vagat per les terres, els mars i les illes d’Orient per anunciar Crist als pagans, i va sentir que el Senyor deia, quan ja era a les portes de la Xina: «Francis, fill meu, deixa’t. lluita i vine de mi!”: de Francesc Déu no volia la Xina: volia Francesc.
  • No tenim paraules per informar sobre Isidre; si li hagués de posar-ne un als llavis, triaria aquest, de Francesco Severio: «Senyor, t’estimo no perquè em puguis donar el Paradís o condemnar-me a l’infern, sinó perquè ets el meu Déu. T’estimo perquè Tu ets Tu».
    La seva vida, tan diferent de la de tres sants sacerdots que van pujar amb ell a la glòria a la Basílica Vaticana, i de la d’una santa monja, va ser tan santa com la seva. No havia fundat ni reformat ordes, no havia construït monestirs, ni havia deixat enrere grans obres doctrinals o místiques: havia estimat una dona, la seva dona (Maria toribia, també beatificada a finals del 1600), va criar un fill i va conrear la terra, resant i compartint els seus béns amb els més pobres. Gregori XV el va aixecar a la glòria dels sants juntament amb aquells quatre grans de la Reforma Catòlica. Em recorda l’elecció que va fer sant Joan Pau II quan, elevant-los a la glòria dels altars, va ajuntar Josep Maria Escrivà de Balaguer i la petita Bakhita.

Quina vista, amics, la santedat! «Les virtuts que admirem en els sants -va dir el papa Benet- no són una mena de resultat olímpic, sinó l’obra de Déu que es fa visible en una persona i a través d’ell».
«La santedat- va repetir un oratorià, el Venerable Raimondo Calcagno – és l’únic que ens fa realment interessants al món».
Bon camí, germans i germanes. Lloat sigui Jesucrist!

Indulgència plenaria per l’any del 4rt centenari de la Canintzació de Sant Felip Neri

El Procurador General de l’Oratori de Sant Felip Neri ens anuncia la concessió de la indulgència plenària que poden obtenir en les condicions habituals tots aquells que visitin una església de l’oratori durant l’any jubilar que comença el proper 12 de març, solemnitat de la canonització de Sant Felip Neri.

A continuació trobareu el Decret amb la traducció del llatí:

«La Penitenciaria Apostòlica, per tal d’augmentar la devoció dels fidels i procurar la salvació de les ànimes, en virtut de les facultats que li atribueix el Sum Pontífex Francesc, Papa, per la Divina Providència, acceptant la recent sol·licitud presentada pel mossèn P. Michele. Nicolis, Procurador General de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri, amb motiu de les solemnes celebracions en honor del Sant, que tindran lloc del 12 de març de 2022 al mateix dia de 2023, des dels tresors celestials de l’Església concedeix benignement la Indulgència Plenària, disponible en les condicions habituals (confessió sacramental, comunió eucarística i pregària per les intencions del Summe Pontífex) per tots els fidels motivats pel veritable esperit de penitència i caritat, que també ho poden aplicar com a sufragi a les ànimes del Purgatori, si visiten devotament, en forma de pelegrinatge, qualsevol església pertanyent a la Confederació Oratòria arreu del món, participaran en alguna celebració jubilar o si més no, durant un període de temps adequat, s’unirà en pregària davant les relíquies de Sant Felip concloent amb el Pare Nostre, la Professió de Fe i les invocacions devotes a la Santíssima Verge Maria i a Sant Felip.

Els ancians, els malalts i tots aquells que, no podent sortir de casa seva per una causa greu, encara podran obtenir la Indulgència Plenària, sempre que el despreniment del cor de qualsevol pecat i la intenció de complir les tres condicions habituals el més aviat possible i davant d’una imatge de Sant Felip s’uneixin espiritualment a les celebracions jubilars, oferint al Déu Misericordiós les seves pregàries, dolors o penúries de la seva vida.

Per tal de facilitar l’accés al perdó diví a través de les Claus de l’Església, aquesta Penitenciaria demana fermament als Pares de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri que es posin a disposició, amb esperit preparat i generós, a la celebració de la Penitència.

Aquest decret només és vàlid en aquesta ocasió. Sense perjudici de qualsevol disposició en contra.

Donat a Roma, al Palau de la Penitenciaria Apostòlica, el 12 de març de 2022, en el 400è aniversari de la canonització de Sant Felip Neri.

Mauro Card.
Penitenciaria Major de Piacenza»

Celebrem els 400 anys de la Canonització de Sant Felip Neri!

El 12 de març de 1622, a Roma, el papa Gregori XV va inscriure en el catàleg dels sants els noms de Sant Isidre, Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier, Santa Teresa de Jesús i l’estimat Sant Felip Neri. «Quatre espanyols i un sant» com deia la ciutadania de la ciutat eterna en aquell moment.

La canonització del fundador de l’Oratori va esdevenir un motiu d’alegria i de joia pels oratorians del moment i va culminar, en certa manera, aquella demanda, que des de la seva mort al 1595, molts havien demanat ja en vida del mateix Felip Neri.

Aquests dies l’Església i els Oratori de tot el món celebrem el 4rt centenari de l’elevació als altars del nostre pare. A Roma, el proper dia 12, el Sant Pare celebrarà l’Eucaristia amb representants de totes les comunitats seguidores dels 5 sants, entre els quals hi participarà el P. Prepòsit de Gràcia i Barcelona, el P. Ferran Colàs, com a Secretari de la Diputació Permanent.

A Gràcia ho celebrarem també! El mateix dissabte 12 a les 11.00h. celebrarem l’Eucaristia amb un record especial per Sant Felip Neri i a les 20.00h gaudirem del magnífic conert a càrrec de Tempus Trio interpretant obres de Haydn, Fontyn i Schubert.

Celebrem, doncs, amb la mateixa alegria que desprenia Sant Felip Neri el 4rt centenari de la seva canonització. A totes i tots: Moltes felicitats!

L’arribada de l’Esperit del Nadal comença al nostre Oratori

L’Esperit del Nadal, una figura de la imatgeria festiva i popular de Barcelona, recorrerà demà els carrers de Gràcia acompanyat de la seva gran comparsa!

Començant la seva arribada al claustre del nostre Oratori farà el seu ball i innaugurarà novament el Pessebre Clàssic! Després visitarà el pessebre de playmobil de la Violeta de Gràcia i acabarà el seu recorregut al pessebre de la Fundació Festa Major de Gràcia a Can Musons.

Així doncs, a les 18.30h., teniu una cita amb nosaltres i gaudir de l’arribada de l’Esperit del Nadal!

Celebrem la Immaculada Concepció i beneïm el Pessebre Clàssic

El P. Ferran Colás, Pare Prepòsit de la Congregació de Gràcia, ha presidit aquest dimecres la celebració de la Immaculada Concepció, titular del nostre Oratori i patrona, també, del Centre Moral i Instructiu de Gràcia que, com ja és tradició, han compartit amb nosaltres aquesta festivitat.

Les dues comunitats, la de l’Oratori i la del Centre Moral, hem participat de l’Eucaristia i hem gaudit del concert posterior que la Coral Baluern i el cor infantil Cor9.

Un cop acabada la celebració es va convidar a tothom a participar a la benedicció del Pessebre Clàssic de l’Oratori compartint després una estona de convivència al claustre.

El claustre de l’Oratori va acollir el Campament de les Carteres Reials!

L’Ona, la Sitar i l’Estel de Foc, les Carteres Reials de Gràcia, van escollir el claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri com a punt estratègic per establir el seu campament base i poder recollir totes les cartes dels nens i nenes del Districte de Gràcia. Juntament amb els seus ajudants van agafar trucades, el·laborar rutes pels carrers de Gràcia i revisar que tothom tingués els regals d’els Reis d’Orient. Així durant tot el dia 4 més de 1000 persones van poder visitar aquesta màgica instal·lació i van tenir l’oportunitat de conèixer de ben a prop les màgiques Carteres.

Amb converses amb el P. Ferran Colás van deixar ben clar que «ningú es quedaria sense presents!» i que tots aquells que no van poder venir «no s’amoïnessin»!. De ben segur que tots els somnis es faran realitat.