El Papa Francesc amb la seva nova encíclica “Fratelli tutti” m’ha recordat que    els primers cristians van canviar el món, no per les seves moltes o poques qualitats, no perquè eren més o menys intel·ligents, no per la seva gran o poca erudició: el van canviar perquè s’estimaven, i van portar l’amor fins a les seves últimes conseqüències. Ara i aquí ens toca a nosaltres fer brillar la llum de la caritat davant les necessitats dels que Déu ens encomana. És una benedicció de Déu saber aprofitar cada moment per estimar i fer el bé! Que cremi la caritat de Crist en els nostres cors per canviar el món, del qual nosaltres mateixos en formem part. Aquí rau el nostre autèntic apostolat.

Crec que Déu ens demana que siguem ara –amb tot el que patim de crisi sanitària, econòmica i social–, personalment i com a comunitat, després de beneir-nos amb els seus favors, més ferms en el nostre compromís apostòlic i que aprofitem el moment perquè la nostra entrega a la Comunitat sigui més desinteressada, i la nostra fe més ferma i fonda. Quina magnífica benedicció actuar in persona Christi, que “va passar fent el bé”! Fer el bé sempre; no basta fer-lo només quan tot surt com ho hauríem volgut  o quan hi ha elogis i lloances. Fer el bé en tot moment: en el dolor i en la soledat; en l’alegria i en la pau. Per això Déu ens ha creat i ens ha cridat. La nostra vocació és l’amor, el qual passa per la creu. La nostra “família” cal que sigui una simfonia que ressoni bella i harmoniosa, per la santedat de vida de cadascun de nosaltres, per la nostra presència en el concert que són les celebracions o  la nostra sintonització amb el dial comunitari, per la caritat que visquem i difonguem al nostre voltant… amb les nostres qualitats i, també, amb els nostres defectes i limitacions; però sempre cercant, amb sinceritat, l’harmonia que ens faci escoltar en els nostres cors la presència de l’Esperit, el silenci de l’Amor. I tot això amb aquella característica pròpia del sant de la joia, n. p. St. Felip: l’alegria, la simpatia, l’humor.

Jo que em considero una persona feliç i realitzada en la meva vocació, tot i que encara em queda molt, malgrat tenir un any més, estic convençut que he de testimoniar encara més allò que visc i oferir als altres la meva experiència joiosa de ser allò que sóc per gràcia de Déu. Cal que visquem i mostrem amb la nostra vida la joia i l’esperança de les quals en som portadors per la nostra fe en el Ressuscitat. Som cridats –més nosaltres, fills del patró dels humoristes– a ser sembradors de joia per fer amable la via de l’amor, que comporta la creu (les creus), tenint sempre la joia en el cor, el somriure als llavis i una bona paraula amb tothom, plena de l’alegre simpatia de n. p. St. Felip, veritable profeta de Déu, que amb els seus acudits i les seves sortides sabia evangelitzar i anunciar l’amor del Pare o cridar al penediment. Seguim el sant de la joia de Déu, folls de Déu, i reeixirem a ser testimonis i predicadors de la Bona Nova.

Que l’Esperit esquinci el nostre cor, el de la nostra “família”, de la nostra comunitat, perquè esdevingui una llar joiosa, alegre, on regni l’amor i la pau, com va fer amb el cor de Maria, la Mare, de la qual n. p. St. Felip n’estava plenament enamorat.

P. Ferran Colás Peiró, C.O.