Una nova comunitat felipona: Ivrea, al nord d’Itàlia

El passat 22 de setembre anunciavem la bona notícia de l’erecció de la Comunitat de l’Oratori de Lorient, a França. Ara, el dia de la Immaculada Concpeció, el Sant Pare Francesc ha erigit una nova comunitat a Ivrea, una ciutat al nord d’Itàlia ben a prop de Torí.

El comunitat s’ha fet arribar en nom del Procurador General de la Confederació de l’Oratori, el P. Michele Nicolis, i que us escrivim a continuació:

«El Procurador General comunica, amb gran alegria, que el Sant Pare Francesc ha erigit la Comunitat en formació d’Ivrea (Itàlia) com a nova Congregació de l’Oratori, amb un decret de data 8 de desembre de 2022, Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Santíssima Verge Maria. L’Oratori d’Ivrea va iniciar el seu recorregut l’any 2017 a la ciutat i diòcesi d’Ivrea.

L’església de San Maurici, al centre històric de la ciutat, és la seu de la nova Congregació que serveix a diverses parròquies de la unitat pastoral de la catedral, realitzant el seu apostolat amb els joves de la diòcesi i a través de la docència a les diverses escoles de la ciutat.

Els membres de l’Oratori d’Ivrea, en el moment de la seva fundació, són el P. Andrea Plichero (prepòsit), el P. Riccardo Bigi, el P. Samuele Menini i Mn. Alessandro Codeluppi.

Una pregària al Senyor, per la intercessió de Sant Felip Neri pel Sant Pare Francesc, per la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri i per la nova Congregació d’Ivrea.

P. Michele Nicolis, C.O.
Procurador General»

L’Oratori de Lorient (França), una nova comunitat felipona

Vista de l’església de la nova comunitat. Font: Confederació de l’Oratori.

En l’any del 4rt centenari de la canonizació de Sant Felip Neri podem, i hem, de donar la bona notícia de la constitució d’una nova comunitat de l’Oratori, en aquest cas a França, a la petita ciutat de Lorient, situada a la regió de la Bretanya.

El Procurador General de la Confederació de l’Oratori, el P. Michele Nicolis, va comunicar amb gran joia, l’erecció que havia fet el Sant Pare Francesc amb el decret signat el 14 de setembre de 2022 (festivitat de l’exaltació de la Santa Creu). Així doncs, el nou Oratori de Lorient esdevè així el quart oratori de França!

La tasca pastoral de la nova congregació serà realitzada des de la Parròquia de Santa Maria de la Victòria i l’església del Sagrat Cor de Jesús. A més treballaran amb els joves de la ciutat i la diocesi i en l’ensenyament de l’estudi teològic de la diocesi.

Donem l’enhorabona als nous membres de l’Oratori: el P. Jean Francois Audrain, el P. Olivier Lorne, el P. Antoine De Roeck i el diaca Jean Hugues Petit!

El cos de Sant Felip Neri torna a la seva capella

Imatge posterior a la restauració de l’urna i conservació del cos de Sant Felip Neri amb els lliris sota el braç.
Font: Procura General de l’Oratori

El passat 8 de juny anunciàvem que el cos de Sant Felip Neri iniciava un procés de reconeixement per a una millor conservació.

Aquesta tasca ja ha estat finalitzada i el 8 de setembre davant de la presència del Pare Prepòsit de l’Oratori de Roma, del Procurador General, del Delegat de la Santa Seu, del Postulador General, de les autoritats del Vicariat de Roma, de diversos sacerdots i experts es va llegir el pergamí que certifica el reconeixement canònic i que posteriorment va ser signat pels assistents.

Així doncs, el cos del fundador de l’Oratori torna a estar sota l’altar de la capella lateral de l’església de Santa Maria in Vallicella en una renovada urna transparent. Juntament amb ell, també ha estat col·locat, sota del seu braç dret, els lliris de plata que com vam anunciar hi figuren escrites totes les congregacions d’arreu del món.

El cos de Sant Felip Neri en procés de reconeixement

En l’any del 400 aniversari de la canonització del nostre pare Sant Felip Neri s’han iniciat les feines de reconeixement del cos del fundador per a una millor conservació.

Així doncs, ahir 7 de juny va ser traslladat des de la capella on reposa fins a la sala vermella. Allà s’hi reuniren els metges, els tècnics, els Pares de la congregacions de Roma (Vallicella i Garbatella), el P. Procurador, el P. Visitador i el P. Postulador qui començaren amb una pregària i una estona de meditació.

Des de la Confederació de l’Oratori i des de tots els oratoris s’espera «que aquest gest de veneració per a la millor conservació de les reliquies del sant, alimenti el fervor i la devoció de tots els oratorians d’arreu del món i de tots i totes els fidels devots»

Homília del Rvdm. P. Edoardo Cerrato en ocasió del 4rt centenari de la canonització de Sant Felip Neri

P. Edoardo Aldo Cerrato, C.O.
Bisbe d’Ivrea

Homilia de la Missa d’acció de gràcies
pel IV centenari de la canonització dels sants
Felip Neri, Ignasi de Loiola, Francesc Xavier, Teresa d’Àvila i Isidre Llaurador.
Roma, Santa Maria in Vallicella, diumenge 13 de març de 2022

Benvolguts pares de l’Oratori, germans meus pel camí traçat pel pare Filippo,
Benvolguts tots, germans i germanes,
Lloat sigui Jesucrist!

La Pasqua de 1622 va caure el dia 27 de març; el dia 12 va ser, doncs, el dissabte de la quarta setmana de Quaresma, que s’obre amb amb el diumenge de «Laetare», en que la Santa Missa comença amb l’antífona: «Laetare Jesrusalem… Gaudete cum laetitia qui in tristitia fuistis…»: Alegreu-vos. Jerusalem… Alegreu-vos els que estaveu tristos, alegreu-vos i contenteu-vos amb el si del vostre consol…

El beat Felip i els beats Ignasi, Francesc, Teresa i Isidre foren inscrits solemnement al Registre de Sants mentre l’Església, per tant, seguia el camí que «pujava a la Pasqua» -diuen els antics Pares-. La Quaresma és la iniciativa de Déu, un temps en què el Senyor ens crida a la conversió, també, a través de les obres de penitència, però és un temps feliç: té la frescor de la primavera i el papa Benet, en una de les seves homilies, l’anomena: «la festa dels 40 dies»; «Reflorent omnia – tot floreix», canta l’Església en un dels seus himnes i el mateix Senyor diu al seu poble: «Ara és el moment favorable, ara és el dia de la salvació». L’amor del Senyor sosté la nostra voluntat sempre vacil·lant amb una gràcia especial i la guia per tornar a centrar la nostra vida en una relació renovada amb Ell.

La nostra alegria, que neix de la certesa que Déu és amb nosaltres per donar-nos la possibilitat d’un començament sempre nou, avui s’agreuja amb el record d’un esdeveniment -la canonització del P. Felip- llunyà en el temps, però que forma part de la història de cadascun dels que estem aquí aquest vespre, sacerdots i laics de l’Oratori, vinguts de lluny o vivint aquí on vivia. A les lectures que hem sentit avui ressona allò que Déu diu a Abraham: «Mira al cel i compta les estrelles, si pots comptar-les…»; ressona el que va dir l’apòstol Pau: «La nostra ciutadania és al cel i des d’allà esperem el Senyor Jesucrist com a Salvador. Per tant, els meus estimats germans, romangueu ferms en el Senyor”; i la veu del Pare que Pere va escoltar, després de veure la glòria de Jesús a la muntanya: «Aquest és el meu Fill, l’escollit; escolta’l!». Alça els ulls i el cor com homes i dones que poden dir, fins i tot en la seva fragilitat, fins i tot en els moments foscos de la vida i de la història: «Sé en qui he cregut»! Crist és aquí amb nosaltres! La seva presència és l’esdeveniment que canvia la vida ja que li dóna un horitzó infinit i omple de sentit tot el que es viu. Nosaltres li pertanyem, en formem part; en el baptisme va començar aquesta esplèndida aventura, i podem dir: “Jo visc, ja no jo. Crist viu en mi. I aquesta vida que visc en la carn, la visc en la fe del Fill de Déu que m’ha estimat -i m’estima- i es va donar -i es lliura- per mi”. «Si no fos vostre, oh Crist meu -va dir un pare antic-, seria una criatura perduda»!

Alçant la mirada, veiem els nostres sants coronant Crist, que han conegut els perills i les penúries del camí, han experimentat la creu de la conversió i la bellesa de la resurrecció; i es van convertir en veritables homes i dones en adherir-se a Déu i, per tant, a l’ideal pel qual va ser creat el cor humà.

Veiem la seva cara transfigurada i escoltem algunes de les seves paraules:

  • “Ens hem de llançar en tot i per tot a les mans del Senyor. Si Déu vol, us farà bons en allò que vol fer servir… Qui vol una altra cosa que no sigui Crist, no sap què vol, i qui demana una altra cosa que no sigui Crist, no sap què demana», el nostre Pare. Ens diu Felip, que quan va arribar a Roma, encara no tenia vint anys, era “com si una llum –estava escrit– s’encén a la foscor de la misèria que s’enclavava entre les antigues glòries de la ciutat”… Agradable i feliç, de dia portava, molt abans de ser sacerdot, l’escalfor de Déu a qui es trobava i a la nit, al cementiri o a les catacumbes, es submergia en un diàleg íntim amb Déu, tant que va rebre el do d’una efusió especial de l’Esperit Sant que també va expandir físicament el seu cor. Els Papes el van proclamar «Apòstol de Roma»: l’únic, en el nombrós grup de sants que van viure i treballar al centre de la catolicitat, que va compartir aquest títol amb Pere i Pau, conscient com era que «Qui fa bé a Roma és bo per al món sencer”.
  • “Pregueu com si tot depengués de Déu i treballeu com si tot depengués de vosaltres” escoltem d’Ignasi. Havia estat batejat amb el nom d’Íñigo, i s’adaptava perfectament al tarannà ardent que havia rebut; va voler anomenar-se Ignasi quan, amb la seva conversió, va posar aquell foc al servei del Regne de Déu, passant de la vida d’un cavaller agosarat i lluitador a reconèixer que Jesús és l’únic Senyor veritable a qui podia dedicar el fidelitat d’un cavaller.
  • «No m’importa el que la gent digui o sàpiga de mi. El que m’interessa és cada petit progrés que l’ànima pot fer». I per tant: “Nada te turbe, nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta… Només amb Déu n’hi ha prou!» va dir santa Teresa d’Àvila. No ho va pensar des del principi; hi va arribar a través d’un viatge cansat… A la Basílica Vaticana, sota l’estàtua d’aquesta dona forta, llegim: «Mater spirualium», on «espiritual» no només indica algunes ànimes elevades a dots místics particulars, sinó totes aquelles que comprometre’s a viure la vida cristiana, que és vida «en l’Esperit Sant».
    Teresa va entendre que les terribles laceracions de l’Església del seu temps, turmentada per la corrupció, la infidelitat i els cismes, no es podrien respondre sinó renovant la fidelitat a Déu, amb una vida que es deixi canviar per l’amor a Crist i a l’Església.
  • «Sí, Redemptor meu, abans de tot i per damunt de totes les coses, que es compleixin els vostres designis més perfectes i només així se us donarà la més gran glòria!» va dir sant Francesc Xavier. I ho va dir després d’haver vagat per les terres, els mars i les illes d’Orient per anunciar Crist als pagans, i va sentir que el Senyor deia, quan ja era a les portes de la Xina: «Francis, fill meu, deixa’t. lluita i vine de mi!”: de Francesc Déu no volia la Xina: volia Francesc.
  • No tenim paraules per informar sobre Isidre; si li hagués de posar-ne un als llavis, triaria aquest, de Francesco Severio: «Senyor, t’estimo no perquè em puguis donar el Paradís o condemnar-me a l’infern, sinó perquè ets el meu Déu. T’estimo perquè Tu ets Tu».
    La seva vida, tan diferent de la de tres sants sacerdots que van pujar amb ell a la glòria a la Basílica Vaticana, i de la d’una santa monja, va ser tan santa com la seva. No havia fundat ni reformat ordes, no havia construït monestirs, ni havia deixat enrere grans obres doctrinals o místiques: havia estimat una dona, la seva dona (Maria toribia, també beatificada a finals del 1600), va criar un fill i va conrear la terra, resant i compartint els seus béns amb els més pobres. Gregori XV el va aixecar a la glòria dels sants juntament amb aquells quatre grans de la Reforma Catòlica. Em recorda l’elecció que va fer sant Joan Pau II quan, elevant-los a la glòria dels altars, va ajuntar Josep Maria Escrivà de Balaguer i la petita Bakhita.

Quina vista, amics, la santedat! «Les virtuts que admirem en els sants -va dir el papa Benet- no són una mena de resultat olímpic, sinó l’obra de Déu que es fa visible en una persona i a través d’ell».
«La santedat- va repetir un oratorià, el Venerable Raimondo Calcagno – és l’únic que ens fa realment interessants al món».
Bon camí, germans i germanes. Lloat sigui Jesucrist!

Indulgència plenaria per l’any del 4rt centenari de la Canintzació de Sant Felip Neri

El Procurador General de l’Oratori de Sant Felip Neri ens anuncia la concessió de la indulgència plenària que poden obtenir en les condicions habituals tots aquells que visitin una església de l’oratori durant l’any jubilar que comença el proper 12 de març, solemnitat de la canonització de Sant Felip Neri.

A continuació trobareu el Decret amb la traducció del llatí:

«La Penitenciaria Apostòlica, per tal d’augmentar la devoció dels fidels i procurar la salvació de les ànimes, en virtut de les facultats que li atribueix el Sum Pontífex Francesc, Papa, per la Divina Providència, acceptant la recent sol·licitud presentada pel mossèn P. Michele. Nicolis, Procurador General de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri, amb motiu de les solemnes celebracions en honor del Sant, que tindran lloc del 12 de març de 2022 al mateix dia de 2023, des dels tresors celestials de l’Església concedeix benignement la Indulgència Plenària, disponible en les condicions habituals (confessió sacramental, comunió eucarística i pregària per les intencions del Summe Pontífex) per tots els fidels motivats pel veritable esperit de penitència i caritat, que també ho poden aplicar com a sufragi a les ànimes del Purgatori, si visiten devotament, en forma de pelegrinatge, qualsevol església pertanyent a la Confederació Oratòria arreu del món, participaran en alguna celebració jubilar o si més no, durant un període de temps adequat, s’unirà en pregària davant les relíquies de Sant Felip concloent amb el Pare Nostre, la Professió de Fe i les invocacions devotes a la Santíssima Verge Maria i a Sant Felip.

Els ancians, els malalts i tots aquells que, no podent sortir de casa seva per una causa greu, encara podran obtenir la Indulgència Plenària, sempre que el despreniment del cor de qualsevol pecat i la intenció de complir les tres condicions habituals el més aviat possible i davant d’una imatge de Sant Felip s’uneixin espiritualment a les celebracions jubilars, oferint al Déu Misericordiós les seves pregàries, dolors o penúries de la seva vida.

Per tal de facilitar l’accés al perdó diví a través de les Claus de l’Església, aquesta Penitenciaria demana fermament als Pares de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri que es posin a disposició, amb esperit preparat i generós, a la celebració de la Penitència.

Aquest decret només és vàlid en aquesta ocasió. Sense perjudici de qualsevol disposició en contra.

Donat a Roma, al Palau de la Penitenciaria Apostòlica, el 12 de març de 2022, en el 400è aniversari de la canonització de Sant Felip Neri.

Mauro Card.
Penitenciaria Major de Piacenza»

Celebrem els 400 anys de la Canonització de Sant Felip Neri!

El 12 de març de 1622, a Roma, el papa Gregori XV va inscriure en el catàleg dels sants els noms de Sant Isidre, Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier, Santa Teresa de Jesús i l’estimat Sant Felip Neri. «Quatre espanyols i un sant» com deia la ciutadania de la ciutat eterna en aquell moment.

La canonització del fundador de l’Oratori va esdevenir un motiu d’alegria i de joia pels oratorians del moment i va culminar, en certa manera, aquella demanda, que des de la seva mort al 1595, molts havien demanat ja en vida del mateix Felip Neri.

Aquests dies l’Església i els Oratori de tot el món celebrem el 4rt centenari de l’elevació als altars del nostre pare. A Roma, el proper dia 12, el Sant Pare celebrarà l’Eucaristia amb representants de totes les comunitats seguidores dels 5 sants, entre els quals hi participarà el P. Prepòsit de Gràcia i Barcelona, el P. Ferran Colàs, com a Secretari de la Diputació Permanent.

A Gràcia ho celebrarem també! El mateix dissabte 12 a les 11.00h. celebrarem l’Eucaristia amb un record especial per Sant Felip Neri i a les 20.00h gaudirem del magnífic conert a càrrec de Tempus Trio interpretant obres de Haydn, Fontyn i Schubert.

Celebrem, doncs, amb la mateixa alegria que desprenia Sant Felip Neri el 4rt centenari de la seva canonització. A totes i tots: Moltes felicitats!

Algunes notes sobre la canonització de quatre espanyols i un sant

No va ser fins al 22 de desembre del 1621 que la Congregació de Ritus va decidir associar Felip Neri als quatre candidats espanyols (…)

En la sessió del 7 de juliol del 1621 la causa de Felip Neri es va assignar al cardenal jesuïta Roberto Belarmino, que després de la seva mort, esdevingut dos mesos més tard, va ser substituït pel cardenal Crescenzi (…) El 24 de gener es va celebrar el consistori secret, pronunciant el cardenal de la Muntanya la “relatio” per a la canonització de Felip Neri i Teresa d’Àvila (…) Finalment, el 28 de febrer, en el tercer consistori semipúblic, el Papa, en presència de trenta-dos cardenals, nou arquebisbes i divuit bisbes, va fer oficial la canonització dels cinc sants el proper 12 de març. En veritat, la data circulava des de feia temps en ambients curials ja que el oratorià Pompeo Pateri havia pogut comunicar-la al seu col·lega napolità Antonio Talpa ja el 29 de gener per arribar a un acord (…) I tenint en compte les exigències de Luis XIII, en l’últim moment va ser inclosa la canonització de Felip Neri, obertament recolzada per França ja que no en va els oratorians havien estat en primera fila a l’hora de sostenir la conversió d’Enrique IV al catolicisme enfront del rei d’Espanya. La preferència dels francesos per Felip Neri s’explicava pel paper exercit pels oratorians a l’hora del reconeixement de la conversió de Enrique IV per part de Climent VIII, que li va concedir l’absolució en el 1595. Així, en l’últim moment, el sant romà va substituir al frare agustí Tomàs de Villanueva, la canonització del qual, ja decidida en la sessió del 6 de desembre de 1621 per la Congregació de Ritus, va haver d’esperar fins al 1658 (…)

Amb motiu de la cerimònia de canonització, Gregori XV va concedir en honor dels cinc sants una indulgència especial destinada a consolidar la difusió pública del culte entre els fidels i al voltant dels seus respectius sepulcres, precisant significativament que no tindria valor si s’unien a imatges o medalles conservades «privatim», a la causa de cada un; evidentment el procés de sacralització de l’espai i dels ritus havia de desenvolupar-se sota l’ègida i el control de l’autoritat pontifícia. Per exemple, el papa concedia la indulgència plenària i la possibilitat de «treure una ànima del purgatori a l’elecció d’aquells» que haguessin resat el rosari o l’Ofici Parvo de Nostra Senyora o de difunts, o haguessin dejunat el dia de la festa de cada un dels nous cinc sants. A més, els fidels que s’acostaren a resar davant de les seves tombes podrien aconseguir les mateixes indulgències i gràcies obtingudes pels qui peregrinaven al Sant Sepulcre de Jerusalem o Santiago de Compostel·la.

L’autor del Diari de Roma Giacinto Gigli descrigué la pompa barroca de la cerimònia de canonització del 12 de març de 1622 amb abundància de detalls. En el “teatre”, aixecat sobre el projecte del luquès Paolo Guidotti, «penjaven en l’aire quatre corones enormes, de les que penjaven 4 estendards», entre els quals a «l’entrada del teatre hi havia el de sant Felip […] i de les quatre corones de les que penjaven els estendards penjaven també grandíssimes llums de fusta blanca plenes de torxes enceses, que oferien un espectacle bellíssim de contemplar». Els oratorians van renunciar a fer una processó pròpia, «havent resolt els altres que promouen les altres canonitzacions que seria de major magnificència i de menys despesa anar tots junts».

Durant tres tardes seguides «es van fer grans lluminàries per tots els carrers i gairebé a totes les cases de Roma, cremant bótes i posant llums a les finestres» i també les esglésies lligades a les famílies religioses de les que provenien dels sants (Chiesa Nuova, il Gesù i Santa Maria della Scala al barri de Trastevere) «van estar plenes de llums».

A l’endemà de la canonització es van dur en processó pels carrers de la ciutat del papa els estendards dels cinc sants partint de la basílica de Sant Pere i fent parades davant de les esglésies corresponents, on van ser deixats.

Les celebracions van prosseguir durant els dies següents i el 19 de març es va celebrar a la Vallicella la festa en honor del nou sant, «i van fer capella tots els cardenals i fins i tot va anar a visitar l’església el papa Gregori, i cada un dels dies es van fer manifestacions d’alegria amb focs diversos i altres gaubances».

GOTOR, MIGUEL, “Han canonizado cuatro españoles y un santo”. La propuesta hagiográfica del oratoriano Felipe Neri entre “el esplendor de Iberia y la gloriosa memoria de Enrique IV”. Università degli studi di Torino. (htpps:// orcid.org/0000-0003-2238-4335 miguel.gotor@unito.it)

P. Ferran Colàs Peiró, C.O.

La Diputació Permanent dels oratoris es reuneix a Roma

Durant la setmana del 17 al 22 d’octubre va tenir lloc a Roma la reunió de la Diputació Permanent, que vetlla pel bé comú de tots els oratoris del món. Els seus membres són escollits pel Congrés General com a representants dels diferents idiomes i regions sent els seus actuals els següents:

P. Bruno Gonçalves (Itàlia i França)
P. Luciano Guiseppe Bella (Itàlia)
P. Mateusz Kiwior (Polònia)
P. Philipp Maria Karash (Alemanya, Conf. Helvètica, Àustria, Països Baixos i Lituania)
P. Daniel Utrecht (Anglaterra, Canadà i Àfrica del Sud)
P. Guillermo Mendez (Amèrica Llatina I)
P. Roberto Umberto Romo (Amèrica Llatina II)
P. Michael Palud (Estats Units i Jamaica)
I finalment, el P. Ferran Colás per Espanya actuant també com a Secretari d’aquesta Diputació.

Tots ells representen més de 80 oratoris escampats arreu del món que segueixen la petjada de Sant Felip Neri, el nostre sant de l’alegria! Si encara no els coneixeu tots, ho podeu descobrir clincant aquí.