Arriba el novembre i parlem amb l’Àngela Casas. Burgalesa de naixement, però una gran gracienca de cor, forma part de l’Oratori des de fa molts anys i entre moltes de les tasques que fa és lectora, reparteix la comunió i col·labora amb tot allò que pot.

Podríem dir que és una senyora que val per mil!

Quan i com vas conèixer l’Oratori per primera vegada?

Vaig conèixer l’Oratori ja fa 20 anys.

Què recordes de l’Oratori quan hi vas començar a venir?

La primera vegada que vaig anar a l’Oratori, vaig anar de la Parròquia de Sant Joan a l’Oratori de Sant Felip perquè hi havia una enquesta i allà vaig parlar amb la Núria Sanjaume.

Quin és el primer record que et ve al cap quan penses en aquells primers anys?

El primer record que em ve al cap són les excursions que fèiem amb el Pare Ferran, en concret la primera que vam fer als Aiguamolls de l’Empordà i que feia només un mes que m’havia quedat vídua.

També recordo especialment les visites que fèiem a les residències de gent gran i al Cotolengo.

Hi ha alguna d’aquestes activitats, celebracions o moment viscut que recordis especialment?

De tots els records el que recordo especialment i més impactant és quan em van dir que portés la comunió a la Sra. Valero.

Al llarg dels anys, què has vist canviar a l’Oratori i què creus que continua igual?

Al llarg dels anys l’Oratori ha canviat molt. Abans es feien al matí sortides per la muntanya que m’agradaven molt i tot això ja s’ha acabat perquè molts ja s’han mort i molts estan malalts. També m’agrada molt quan treballem per guarnir l’Oratori per Corpus fent l’ou com balla i per Nadal fent el pessebre.

Hi ha alguna persona o alguna amistat que hagis conegut gràcies a l’Oratori i que hagi estat important per a tu?

He conegut molta gent que ha estat molt important per a mi, el Pare Ferran, la Rosa Alcaraz, la Núria Sanjaume, la Isabel Giralt i molta més gent que he anat coneixent al llarg d’aquests anys. De fet, som com una família.