L’amor fratern, fonament de la Comunitat

En començar un any nou, permeteu-me expressar en veu alta quelcom de la meva pregària personal, que com és lògic es recolza en allò que he mamat i intento viure des de la meva imperfecció, i que penso ens pot ajudar en la formació de la consciència. La columna que ha de fonamentar la nostra vida familiar és l’amor fratern. Avancem, doncs, a honorar-nos els uns als altres. Mirem de suportar-nos amb gran paciència les nostres febleses; ja ho sabem que de vegades costa suportar les impertinències dels germans, però ¿qui és perfecte?


No perdem temps en foteses, tendim resoltament vers l’essencial. N. p. st. Felip Neri no s’entretingué amb prescripcions concretes; tenia molta clar, per experiència viscuda, que és més important el foc interior que ha d’animar la nostra vida i fer-nos actuar, que no pas fer les coses per observança o compliment de normes, sens dubte útils, àdhuc necessàries, però que si els hi manca ser encarnades no et permeten donar-te sense límits. Si no assumeixes aquesta actitud fonamental de la caritat, la vida es redueix a un conjunt de frustracions més o menys dissimulades, més o menys suportades. Alliberem-nos, doncs, de les pors, de les rutines i especialment, de les evasions, justificades sovint per una acció pastoral, obedients i estant al servei dels de fora, quan de fet això ens hauria d’ajudar més a viure el nostre ser família en aquest Oratori concret.


Siguem sincers en judicar el valor de les nostres actituds. A mesura que vas sent més i d’aquí, hi ha la temptació a fer-se una vida a part, perquè generalment penses que la comunitat poc o res et pot aportar… I, aleshores, perquè et creus ser més, per rutina, ja que tota la vida ha estat així, o perquè què pots esperar dels altres o poc o res pots oferir, vas prescindint dels altres i continues el combat en solitari, vivint en la comunitat però portant una vida pel propi compte; i això, en el nostre cas, no és que porti a l’ideal eremític, precisament. O bé, simplement vas fent la viu-viu sense il·lusió, aprofitant les compensacions que trobes en una evasiva pastoral, com ja he dit.


La caritat que demana n. p. st. Felip Neri com a pedra fonamental de l’Oratori és a les antípodes del desinteressament o fins del menyspreu o burla de l’altre… pitjor dins una família! No ens podem donar per vençuts en la recerca de la caritat, en l’aprenentatge de saber valorar i respectar cadascú de la comunitat o de l’Oratori, a semblança que ha de ser creixent amb el Crist.


Per altra banda, no ens podem refiar sols dels bons sentiments espontanis per tenir l’actitud de suportar-nos amb paciència les febleses; cal una visió de fe renovada cada dia. Si assumim bé els consells anteriors, de segur l’obediència d’uns als altres es donarà espontània, perquè serà una actitud responsable vers la comunitat, assumida amb esperit de fe i amb abnegació generosa a la comunitat. I és que la disponibilitat total és renyida amb allò de cercar el que sembla útil només a un mateix més que no pas als altres. Sí, l’amor fratern és desinteressat, gratuït, sense exigir res en retorn, sense barreja d’egoisme, ni per fer, com vulgarment diem, la pilota.


De fet, estimant-nos els uns als altres i tement Déu amb amor, és com arribarem a allò que n. p. st. Felip Neri diu de no desitjar, demanar o fer res que no sigui per Jesucrist, el qual ens ha de portar tots junts a la vida eterna; junts, confirmant el valor fonamental de la nostra comunitat i que hem de procurar viure no com quelcom accessori sinó essencial per prendre consciència qui som i on som. Perquè qui no sap estimar els altres, difícilment pot tenir idea del què és estimar Déu. Segons això, no oblidem que l’Amor es centra i brolla de l’altar, al voltant del qual ens apleguem per celebrar-lo. Que n. p. st. Felip Neri ens obtingui per aquest any que comença el bon zel i ens faci créixer en la vivència d’una vida abnegada i especialment joiosa en el seguiment de Crist.


P. Ferran Colás Peiró, C.O.

La tradició de les Neules arriba a Gràcia i a l’Oratori

El projecte de la Fadrinalla de Gràcia i de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia amb tota la seva comunitat es basa en una antiga tradició catalana que es remunta a l’Edat Mitjana, conservant-se principalment a les Illes Balears i que poc a poc s’ha anat recuperant arreu de Catalunya. Així doncs, l’Oratori de Gràcia esdevindrà la segona església de Barcelona que organitzarà aquesta tradició nadalenca.

El guarniment penjarà davant del retaule que presideix l’altar major i s’obrirà, de forma simètrica, cap a les capelles laterals de Sant Felip Neri i el Sagrat Cor de Jesús, a banda i banda de l’altar.

En aquest primer any, la composició té vuit enfilalls, quatre a cada costat, i està formada per prop de cinc-centes neules blanques amb motius ben diversos, retallades artesanalment per un nombrós grup de voluntaris que van dels 15 anys el més jove als 89 la més gran.

La Neulada s’estendrà durant tot el cicle de Nadal, entre la nit de Nadal (24 de desembre) i la Candelera (2 de febrer).

El Pessebre del Claustre: una visita monumental.

Un any més la Comunitat de l’Oratori de Gràcia i La Fadrinalla de Gràcia hem unit les forces per fer-nos gaudir del pessebre monumental que fins el 2 de febrer guarnirà el claustre de l’Oratori.

Més de 30 metres quadrats que us transportaran a les diverses escenes d’un poblat de l’època de Jesús. Fent una visita podreu veure l’anunciació de l’àngel als pastors, els Reis d’Orient, el mercat del poble, un riu amb cascada i la muralla que tanca la ciutat. Pel camí, però, trobareu la posada amb l’estable al costat i el naixement de Jesús amb l’adoració dels pastors.

Una experiència més que recomanable plena de detalls i, fins i tot, amb el ja tradicional joc del veig-veig on us proposem cercar les figures més amagades al llarg de tot el conjunt pessebrístic.

De dilluns a dissabte d’11.30h. a 13.30h. i de 17.00h a 20.30h. i els diumenges d’11.30h. a 13.30h. Les vigílies de festiu només s’obrirà en horari matial i els dies de festa romandrà tancat.

Així doncs, us hi esperem!

Un any més, el Pessebre monumental i clàssic torna al claustre!

El dia 8 de desembre de 2022, després de la Missa de la Immaculada Concepció, Mn. Robert Baró va inaugurar el pessebre monumental i clàssic del claustre de l’Oratori. Un any més la Comunitat de Gràcia i La Fadrinalla de Gràcia han confeccionat més de 30 metres quadrats de pessebre amb una gran muralla, un poblat, la posada i l’estable, un riu i fins i tot un petit desert.

Quan es pot visitar?

Del 8 de desembre de 2022 al 2 de febrer de 2023

De dilluns a dissabte d’11.30h. a 13.30h. i de 17.00h. a 20.30h. Els diumenges i vigílies de festiu d’11.30h. a 13.30h.
Els festius romandrà tancat.

Una nova comunitat felipona: Ivrea, al nord d’Itàlia

El passat 22 de setembre anunciavem la bona notícia de l’erecció de la Comunitat de l’Oratori de Lorient, a França. Ara, el dia de la Immaculada Concpeció, el Sant Pare Francesc ha erigit una nova comunitat a Ivrea, una ciutat al nord d’Itàlia ben a prop de Torí.

El comunitat s’ha fet arribar en nom del Procurador General de la Confederació de l’Oratori, el P. Michele Nicolis, i que us escrivim a continuació:

«El Procurador General comunica, amb gran alegria, que el Sant Pare Francesc ha erigit la Comunitat en formació d’Ivrea (Itàlia) com a nova Congregació de l’Oratori, amb un decret de data 8 de desembre de 2022, Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Santíssima Verge Maria. L’Oratori d’Ivrea va iniciar el seu recorregut l’any 2017 a la ciutat i diòcesi d’Ivrea.

L’església de San Maurici, al centre històric de la ciutat, és la seu de la nova Congregació que serveix a diverses parròquies de la unitat pastoral de la catedral, realitzant el seu apostolat amb els joves de la diòcesi i a través de la docència a les diverses escoles de la ciutat.

Els membres de l’Oratori d’Ivrea, en el moment de la seva fundació, són el P. Andrea Plichero (prepòsit), el P. Riccardo Bigi, el P. Samuele Menini i Mn. Alessandro Codeluppi.

Una pregària al Senyor, per la intercessió de Sant Felip Neri pel Sant Pare Francesc, per la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri i per la nova Congregació d’Ivrea.

P. Michele Nicolis, C.O.
Procurador General»

Visitant l’Oratori de Gràcia

Aquest passat diumenge 27 de novembre, quasi una quarentena de persones van participar a la visita guiada per l’Oratori de Gràcia. La ruta va començar a l’esglèsia on es va fer un breu repàs a la història de l’Oratori, de la capella i algunes petites anècdotes comentades pel P. Ferran Colàs i el Dídac Campos.

Seguidament es va pujar per les escales del campanar i es van fer tres parades. La primera per comptemplar la imatge de la Mare de Déu que presideix l’església per darrera, podent veure l’alçada de a la que es troba. La segona just al darrera de les pintures de la cúpula i per acabar aquest ascens, un espai amb vistes privilegiades, el campanar on es va poder veure Gràcia i Barcelona en 360º.

Al baixar, la visita encara no s’havia donat per finalitzada i es van ensenyar una sèrie de fotografies antigues fent un darrer repàs de la història de la casa. Just després es va poder visitar la capella on els Pares de la comunitat fan les oracions comunes, el passadís de les estances, el projecte de nova biblioteca, alguna sala dels locals i el cor de l’església.

El recorregut va acabar a la façana de l’Oratori de Gràcia. Així, totes i tots els participants van poder veure la nostra església des d’un altre punt de vista. Normalment sempre es veu l’església des dels bancs quan es participa de les celebracions litúrgiques i de les nombroses activitats que es realitzen. Però la visita guiada va servir per veure allò que, malgrat els anys que fa que molts oratorians i oratorianes fan vida i comunitat a l’Oratori de Gràcia, no havien pogut veure mai.

Visitant l’Oratori de Gràcia s’ha gaudit dels records, anècdotes i històries de les pedres vives.

Esguardem la mort com a participació en la mort de Crist

En el context litúrgic d’aquests darrers dies de l’any, en el qual se’ns convida a reflexionar sobre el misteri de la vinguda del Senyor i del seu judici, hi ha un aspecte que no em deixa viure gaire tranquil: que el pastor haurà de donar compte al Senyor el dia del judici de cadascuna de les ovelles/persones que formen la comunitat a més d’ell mateix. I aquest judici versarà primordialment sobre el creixement del Regne de Déu en cadascú. Per això, jo i tota la comunitat hem de cercar primer el Regne de Déu i la seva justícia, perquè tota la resta és secundari i “res no falta als qui el temen”. De fet, l’actitud de temor mai m’ha agradat; però cal reconèixer que pedagògicament serveix de molt, perquè preocupat pels comptes de l’altre hom esdevé més sol·lícit dels propis; i mentre facilites l’esmena dels altres, hom va esmenant els propis defectes.

Sigui com sigui, el tema dels novíssims, tot i ser central en la predicació de Jesús i dels apòstols, a nosaltres ens sembla poc oportú o difícil i per això, potser, resta sempre en el silenci o abandonat. Reprenem, però, a una lectura seriosa de l’Escriptura i podrem esguardar la mort com a participació en la mort de Crist; i el judici com la manifestació d’aquell judici, primordialment absolutori que ja es va realitzar a la Creu; i la consumació del món, com a coronament de l’encarnació, en la qual Déu mateix es comunica a l’home; i la parusia, com l’estudi d’una sola, única vinguda de Crist, que començà amb l’Encarnació i continuà amb l’acceptació de la mort i la resurrecció i la vinguda de l’Esperit Sant amb la qual comença ja la transformació del món de manera que Crist torna sempre, que cadascun dels elegits arriben a ell i participen plenament de la seva glòria. I quant a la condemnació, jo diria que la mateixa flama de l’amor de Déu esdevé turment per aquells que han refusat d’acceptar-lo.

P. Ferran Colás Peiró, C.O.