Coneguem una mica més l’Oratori (IV)

El «Cum Ecclesia»: viure l’Any Sant com a fills de Sant Felip Neri.

De cara a l’Any Sant, ara a l’horitzó, sa Santedat el Papa Francesc ens demana intensificar la pregària «per preparar-nos per viure bé aquest esdeveniment de gràcia, temps de renovació de la fe i de la vida cristiana».

En efecte, és de la pregària, de l’escolta del Senyor, de la relació viva amb Ell, de la fidelitat sempre renovada als dons de Déu, que tot allò que experimentem treu força i validesa: fins i tot allò que fas i faràs en el Congrés…

Per a la meditació d’avui us proposo algunes idees que trec de tres punts de la Butlla d’Indicació del Jubileu, «Spes non confundit» la esperança no defrauda), com vaig fer per la meva Diòcesi a la Carta Pastoral, perquè l’Any Sant es visqui no només d’una manera folklòrica… S’haurien pogut prendre moltes altres idees, però jo vaig triar aquestes. -«Sovint ens trobem amb persones desanimades que miren la vida amb escepticisme i pessimisme».

Que el Sant Pare es refereixi al clima de desengany i desànim no és d’estranyar: ho percebem no poques vegades i per molts motius a la societat, però també a les comunitats cristianes, i a les comunitats masculines i femenines de consagrats. Tenint en compte que l’autèntica esperança –escriu el Papa– «no és un optimisme va, sinó un do de gràcia en el realisme de la vida», esmento dues figures bíbliques: La vídua de Sarepta, que diu: «Ara recolliré dos trossos de fusta, després aniré a preparar-me un pastís per a mi i per al meu fill: el menjarem i després morirem» …La renúncia de la dona sembla la d’alguns davant la situació actual. Però en Elies, que li demana que li doni el poc que li queda, podem veure els que han conservat la fe en el poder de Crist i de la santa Eucaristia, recordant la petita “focaccia”, com una hostia preparada per a la Consagració. De l’Eucaristia celebrada amb dignitat i de la fe en la seva eficàcia, reneix la vida a l’Església. L’altra figura és la vídua pobra que esmenta l’Evangeli: llança els únics «dos cèntims» que li queden al tresor del Temple. Aquesta dona també ens demana que examinem la nostra consciència.

Jesús l’indica com a model en el «camí de la fe». Només aquells que ho centren tot en Ell podran sortir d’aquesta crisi de fe que ha portat molts a l’apostasia de Crist. La pobresa que Jesús indica com a ideal no és indigència, sinó proximitat: lliurar-ho tot pot aixecar la vida.

El clima de decepció i desànim que veiem, no és pel fet que som més semblants a la vídua de Sarepta del primer període que no pas a la de l’evangeli?

Carta als Cristians de Gràcia: per una millor corresponsabilitat (I)

Aquest curs, que comencem amb la celebració del XII Congrés General de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri a Roma, i en que encara és viu l’esperit i la conscienciació de la sinodalitat, tenint en compte els moments que viu el nostre arxiprestat, crec oportú fer arribar a tots, de manera fragmentada per cada full mensual la “Carta als cristians de Gràcia: Per una millor corresponsabilitat”, que vaig escriure el 2009.

Estimats tots en el ministeri: germans preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques de l’arxiprestat de Gràcia: gràcia a vosaltres i pau de part de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el seu Fill, en veritat i amor.

Vocació i missió dels laics en l’Església i en el món

Quan es va fundar l’Oratori de Gràcia fou per ajudar la tasca pastoral i d’evangelització de les tres parròquies que existien aleshores a la vila (Verge de Gràcia i Sant Josep, Santa Maria i Sant Joan), fidels a aquest objectiu al llarg de la nostra història i seguint en aquesta mateixa línia, crec oportú fer-vos a mans aquest document que no tracta res de nou, sinó un recordar el que ja vaig exposar en una assemblea parroquial, essent jo a la parròquia de Corpus Christi, pels volts de 1986, i que després fou publicat en un suplement del Ressò de la parròquia de Sant Joan Bta. de Gràcia, amb motiu de la Visita Pastoral de 1998*, i afegint alguna cosa sobre la corresponsabilitat dels laics en el pensament de Sant Felip Neri i en l’Oratori**.  El tema, pres del sínode de bisbes de 1986: vocació  i missió dels laics en l’Església i en el món –i més concretament a l’arxiprestat–, penso sempre és actual i alhora que cal anar replantejant segons avança el temps i enfront dels nous reptes diocesans i de la nostra societat.

Què diu el Magisteri?

Al Concili Vaticà II, un gran do de Déu que feu a l’Església, ja es tractà sobre la naturalesa, la dignitat espiritual, la missió, la responsabilitat dels laics en l’Església i en el món. Així ho testimonien els diversos documents; per exemple: La Constitució Lumen Gentium desenrotlla el seu ensenyament sobre els laics en el context del Poble de Déu; “els laics”, diu, “són els fidels que, després d’haver estat incorporats al Crist pel baptisme, i associats al Poble de Déu, i, a llur manera, fets participants de la funció sacerdotal, profètica i reial del Crist, exerceixen per la seva banda la missió confiada al poble cristià tot sencer”. El Decret Apostolicam Actuositatem subratlla entre altres coses la participació activa i responsable dels laics en la missió salvífica de l’Església com a “pròpia i absolutament necessària”. El Decret Ad Gentes assenyala la importància, o millor el paper irreemplaçable dels laics en 1’activitat missionera de l’Església. I la Constitució Gaudium et Spes situa el compromís dels laics com el moment significatiu i decisiu de les relacions de l’Església amb el món d’avui.

Cal dir que la doctrina del Vaticà II ha estat represa, continuada i desenvolupada els anys següents pel magisteri de l’Església, tant pels Papes com pels Bisbes: els ensenyaments de Pau VI i de Joan Pau II, els diversos Sínodes***, el nou Codi de Dret Canònic, el Catecisme de l’Església Catòlica, fins al nostre mateix Concili Provincial o, més actualment, el Pla Pastoral Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona… mostren una riquesa impressionant sobre la missió dels laics.


*Cf. Suplement Visita Pastoral; a “Ressò”, núm. 398 (Gener 1998).
**Extret de la conferència, pronunciada l’any 2000 a Roma, en el Congrés General de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri, pel Dr., aleshores sotssecretari del Consell Pontifici pels Laics, Carriquiry Lecour, Guzmán M., L’Oratori en la missió de l’Església a l’alba del tercer mil·lenni.
***El de 1971 sobre la Justícia en el món i sobre el Sacerdoci ministerial; el de 1974, sobre l’evangelització; el de 1977, sobre la Catequesi; el de 1980 que presenta la família com la forma primera i fonamental de vocació i de missió secular de l’Església; el de 1983, sobre la Reconciliació cristiana; el de 1986 que porta per títol precisament Vocació i missió dels laics en l’Església i en el món, vint anys després del Concili Vaticà II.

L’Oratori de Gràcia acull a l’Oratori de València

Aquest passat cap de setmana membres de l’Oratori seglar de València ha visitat el nostre Oratori i ha compartit amb nosaltres estones de pregària i comunitat. Així doncs, el dissabte es varen celebrar les Vespres Solemnes commemorant i pregant per tots els sants màrtirs de l’Oratori. Al finalitzar es va fer una ofrena floral al monument dels màrtirs de la comunitat gracienca que hi ha al claustre.

L’Oratori de València va ser la primera comunitat que es va fundar a la península, l’any 1645 pel Venerable Lluís Crespi de Borja i tenia la seva seu a l’actual Parròquia de Sant Tomàs i Sant Felip Neri, a la Pl. de Sant Vicens Ferrer, molt a prop de la Catedral valenciana. Durant gairebé dos segles d’història la comunitat va comptar amb diversos membres destacats com els Venerables Doménec Sarrió, Pere Pantoix i Francesc Climent, o d’altres com Gaspar Blai, Antoni Bonaventura o Tomàs V. Tosca. Aquest darrer es pot considerar el Pare de la Congregació més cèlebre, un reconegut científic, matemàtic, físic, arquitecte, filòsof i un llarg etcètera. Un home obert als nous moviments valencians de la Ilustració. Entre les seves obres es troba el «Compendium Philosophicum» i «Compendio matemático» que es van divulgar per tota Europa. A València deixà un plànol de l’època confeccionat amb notable precissió.

Amb les desamortitzacions del s.XIX, l’any 1837, la Congregació de València va desaparèixer però el seu llegat i la seva tasca oratoniana no ha deixat pas. L’any 2001, quan es compliren 350 anys del naixement del P. Tosca, es fundà a la seva casa natal l’Associació Centre Pare Tosca, Amics de l’Oratori, qui treballa per donar a conèixer l’herència espiritual de Sant Felip Neri.

L’any 2002 es beneí l’oratori de la Mare de Déu de la Llum i Sant Felip Neri, situat a la Pl. de Sant Felip Neri, 11, on la comunitat seglar i l’Associació Pare Tosca es troben habitualment.

A l’estat espanyol, juntament amb l’Oratori Seglar de València, hi ha dos oratoris més situats a Madrid i Saragossa.

Viu la música barroca a l’Oratori de Gràcia el 14 d’octubre amb «Gràcia Barroca»

El grup Gràcia Barroca és una agrupació artística dirigida pel contratenor Leandro Marziotte. Centrada en la interpretació musical històrica del repertori dels segles XVII i XVIII, Gracia Barroca es desenvolupa primer com a agrupació de cambra per explorar els repertoris sacre i profà en concerts i espectacles polifacètics que obren horitzons a tot tipus de públic.

Un grup arrelat a la Vila de Gràcia i que aterra a l’Oratori de Gràcia per fer-nos gaudir el proper 14 d’octubre a les 19.00h amb un concert especial amb cantates per a contratenor, violins i continu de Händel, Collinelli i Bononcini.

Mons. Javier Vilanova presideix la celebració de la Immaculada a l’Oratori i beneix el Pessebre clàssic del claustre

El passat 8 de desembre vam celebrar la festivitat de la patrona de l’Oratori de Gràcia, la Immaculada Concepció de Maria. Una festa que va començar amb la celebració de l’eucaristia presidida per Mons. Javier Vilanova, Bisbe Auxiliar de Barcelona, que va fer també l’homilia. En acabar, tota la comunitat es va dirigir al claustre per beneir el Pessebre Clàssic.

Immaculada Concepció, Patrona de l’Oratori de Gràcia

Arribat el tems de l’Advent, celebrem la festivitat de la Immaculada Concepció de Maria, titular del nostre Oratori. Enguany celebrarem l’eucaristia solemne a les 11h i serà presidida per Mons. Javier Vilanova, Bisbe Auxiliar de Barcelona. En acabar plegats anirem fins al claustre on es benïrà el Pessebre Clàssic que ha confeccionat els membres de La Fadrinalla de Gràcia i de la comunitat de l’Oratori!

Arriba la Serva Padrona de Pergolessi a l’Oratori

La darrera funció del Festival Òpera amb Gràcia ha estat la Serva Padrona de G. B. Pergolessi que ens ha transportat a la Itàlia de principis del s.XVIII. Una òpera bufa que ens ha fet treure més d’una rialla amb el baríton Toni Marsol, com a Uberto, i la soprano Cecília Rodríguez com a Serpina.

El IIIr Festival d’Òpera amb Gràcia tanca pla d’èxit i reconeixements i s’acomiada tot preparant ja l’inici de la 4a edició!

Rapsody in blue, un duet de pel·lícula

El segon cap de setmana del Festival Òpera amb Gràcia i el Festival OFF acaba amb el concert Rapsody in blue en el que la violinista Ala Voronkova i el pianista Guerassim Voronkov ens transporten a l’època de George Gershwin i Pablo Sarasate. Un concert que ha acabat amb obres del propi mestre Guerassim dedicat a les seves filles i la seva dona, Ala.

El Festival segueix i el cap de setmana del 22 i 23 de juliol es presenten els darrers concerts:

Serva Padrona: https://www.entrapolis.com/entradas/la-serva-padrona-iii-festival-opera-amb-gracia
Forte Trio: https://www.entrapolis.com/entradas/festival-off-diumenge-da-cambra-amb-forte-trio

Un repàs de les dones a la història de l’òpera

El segon cap de setmana del Festival Òpera amb Gràcia va començar amb un resum de la importància de les dones a l’òpera al llarg de la seva història. Amb Romina Krieger com a soprano i Olga Kobekina al piano. Un espectacle musical presentat i dirigit per Maria Voronkova.

El Festival Òpera amb Gràcia i el Festival OFF segueix i ho fa amb grans events com els que recordem a continuació:

Rhapsody in blue: https://www.entrapolis.com/entradas/festival-off-diumenge-da-cambra-amb-ala-voronkova-i-guerassim-voronkov
Serva Padrona: https://www.entrapolis.com/entradas/la-serva-padrona-iii-festival-opera-amb-gracia
Forte Trio: https://www.entrapolis.com/entradas/festival-off-diumenge-da-cambra-amb-forte-trio

Inici del Festival OFF, una nova aposta de l’Òpera amb Gràcia

Aquest diumenge ha començat el Festival OFF, un nou projecte que s’emmarca dins del Festival Òpera amb Gràcia i que aquest any té com a eix vertebrador la pau. Amb una gran voluntat d’oferir amb la música la pau que tot el món necessita, sobretot en aquells països on la guerra fa tants destralls, com Síria o Ucraïna.

El primer d’aquests concerts ha estat amb Jasmina amb «Athrodeel dúo» d’Assel Massoud i Ahmad Diab. Una fusió siria-catalana de poesia àraba i flamenc oriental.

Com el Festival Òpera amb Gràcia, el Festival OFF s’allargarà fins el diumenge 23 de juliol.

Si vols reservar la teva entrada ho pots fer clicant els enllaços que trobaràs a continuació:

Les dones a la història de l’òpera: https://www.entrapolis.com/entradas/les-dones-en-la-historia-de-lopera
Rhapsody in blue: https://www.entrapolis.com/entradas/festival-off-diumenge-da-cambra-amb-ala-voronkova-i-guerassim-voronkov
Serva Padrona: https://www.entrapolis.com/entradas/la-serva-padrona-iii-festival-opera-amb-gracia
Forte Trio: https://www.entrapolis.com/entradas/festival-off-diumenge-da-cambra-amb-forte-trio

  • 09/07/2023 Jasmina / Festival OFF