Autor: Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

CARTA ALS CRISTIANS DE GRÀCIA: PER UNA MILLORCORRESPONSABILITAT (III)

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

Missió: servir l’Església

No hi ha, doncs, cap membre que no tingui la seva part en la missió del Cos tot sencer; no n’hi ha cap que no hagi de santificar Jesús en el seu cor i de donar testimoni de Jesús per l’esperit profètic. Cal reconèixer i promoure en i pel Poble de Déu la responsabilitat de tots i cadascun, i per tant dels laics.

Cal no oblidar, continua dient Pau VI, ni negligir que els laics poden sentir-se cridats a col·laborar amb llurs pastors al servei de la comunitat eclesial, pel creixement i la vida d’aquesta, exercint ministeris diversos segons la gràcia i els carismes que el Senyor vol disposar en cadascú…

És necessari que els laics tinguin plena consciencia de la vocació a la qual el Senyor els crida per prendre part en la construcció del Regne: “És el Senyor mateix qui urgeix de nou tots els laics a unir-se més íntimament a ell de dia en dia i a acceptar ben de cor els seus interessos com a propis,1 a associar-se a la seva missió de Salvador. Ell els envia una vegada més a tota ciutat i a tot lloc on ha d’anar-hi ell mateix2; així per la varietat de formes i de mitjans de l’únic i mateix apostolat de l’Església, els laics es mostraran col·laboradors seus, sempre segons les exigències del moment present, gastant-se sense parar en el servei del Senyor i
sabent que llur treball en ell no pot ser inútil3”.4

Ningú no és exclòs i ningú no es pot fer substituir. Els laics, però, han de saber llegir els signes dels temps per desxifrar i acollir les exigències de Déu, d’aquest Déu que opera en la història i per mitjà de la història, amb vista a l’edificació del Regne.

La missió apostòlica o pastoral dels laics posa el seu contingut en llur ésser mateix de membres de l’Església i de membres de la societat en llur condició baptismal i secular. La pertinença a l’Església és el fonament que habilita i compromet els laics a compartir, a llur manera i segons llurs possibilitats, la missió salvífica de l’Església mateixa, en l’acte alhora triple-unitari de l’anunci de la Paraula, de la celebració del culte que santifica, del servei de l’home en la caritat de Crist. Els laics han d’ajudar llurs germans dins la Comunitat, han de difondre la Paraula, particularment, per exemple, pels catecismes, etc.

1 Fl 2, 5.
2 Lc 10, 1.
3 1C 15, 58.
4 Apostolicam actuositatem, n. 33.

Carta als Cristians de Gràcia: per una millor corresponsabilitat (II)

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

Vocació:

La condició eclesial dels laics va lligada a llur condició baptismal i a llur condició secular.

Com a batejats, els laics són fidels totalment incorporats a Crist i a l’Església. D’altra banda, el mateix Concili Vaticà II presenta els laics inserits en les realitats temporals i terrestres; i és que el cristià ha de viure la seva vocació ací i ara. Els laics viuen en el segle, compromesos en tots i cadascun dels afers del món, submergits en l’ambient on es mouen, la vida de família i la vida social de què està com teixida llur existència. És ací on són cridats per Déu per a la santificació del món i per manifestar d’aquesta
manera Crist als altres…

Resumint: Són membres de l’Església i són membres d’una societat, i cal assumir tant una cosa com l’altra treballant en bé de tots. Pau VI deia: “El camp propi de llur activitat evangelitzadora és el món vast i complicat de la política, de la dimensió social, de l’economia, però igualment de la cultura, de les ciències i de les arts, de la vida internacional, dels mitjans de comunicació social, així com algunes altres realitats obertes a l’evangelització, com són l’amor, la família, l’educació dels infants i dels adolescents, el treball professional, el sofriment. Com més hi hagi laics impregnats de l’Evangeli, responsables d’aquestes realitats i clarament compromesos en elles, competents per promoure-les i conscients que cal desplegar llur plena capacitat cristiana, estaran al servei de l’edificació del Regne de Déu i, per tant, de la salvació en Jesucrist”.

El «Festival Vila Màgica» de Gràcia comença la seva primera edició amb un «Tast» a l’Oratori

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

Una nova iniciativa gracienca arriba a la Vila. En aquest cas acompanyada de la màgia i l’il·lusionisme. El Festival Vila Màgica obre camí en la seva primera edició amb una selecció dels millors mags reconeguts nacional i internacionalment. Un Festival Local per gaudir de la Màgia de forma general i una ocasió per experimentar moments inoblidables sense marxar lluny.

Durant quatre dies es podran gaudir de tretze esdeveniments dividits en diversos espais graciencs. Al següent enllaç trobareu tota la informació del nou festival i els accessos per a la compra d’entrades!

https://vilamagica.cat/

L’Oratori ha acollit aquest dijous el «Tast de Màgia» inaugural amb gairebé un centenar de públic i autoritats.

La Confederació de l’Oratori nomena nous diputats en el Congrés General celebrat a Roma.

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

De l’1 al 9 d’octubre hi té lloc a Roma el Congrés General de la Confederació de l’Oratori. Aquesta assemblea se celebra cada 6 anys amb la participació de tots els representants dels Oratoris d’arreu del món i en la que s’ha treballat, entre d’altres temes, l’actualització del Estatuts Generals i l’elecció de la nova Diputació Permanent i els càrrecs de Delegat de la Santa Seu, Procurador General i Postulador.

Avui han estat escollits els diversos càrrecs que durant els propers 6 anys treballaran pels oratoris del món. Aquests càrrecs tenen com a objectiu complir i treballar tots els temes que el Congrés els hi demana i estan designats segons zones geogràfiques o llengües. Així doncs, s’escull 1 per Espanya, 2 per França i Itàlia, 1 per Polònia, 1 per Àustria, Països Baixos i Lituania, 1 per Regne Unit, Canadà i Àfrica, 2 per sud-Amèrica i 1 pels Estats Units i Jamaica.

Diputat del a Confederació dels Estats Units d’Amèrica i Jamaica – P. Michael Palud, de l’Oratori de Port Antonio – Secretari
Diputat per Itàlia i França – P. Andrea Decaroli, de l’Oratori de Gènova – Notari
Diputat per Espanya – P. Miguel Ángel Garzón, de l’Oratori de Sevilla
Diputat del Regne Unit, Canadà i Àfrica – P. Daniel Utrech, de l’Oratori de Toronto – Vicari
Diputat per Itàlia – P. Rocco Camillò, de l’Oratori de Roma
Diputat per Polònia – P. Mateusz Kiwior, de l’Oratori de Tarnow
Diputat per la Conferència Helvètica (Àustria, Països Baixos i Lituània) – P. Paul Bernard Wodrazka, de l’Oratori de Viena
Diputat d’Amèrica llatina – P. Said Martínez Alcántara, de l’Oratori de Mèxic-San Pablo
Diputat d’Amèrica llatina – P. Roberto Umberto Romo Pantoja, de l’Oratori de San Juan de Pasto

Procurador General – P. Michele Nicolis, de l’Oratori de Verona
Delegat de la Santa Seu – P. Marco Guillén, de l’Oratori de Toronto
Postulador General – P. Luciano Bella, de l’Oratori de Acireale

Membres de la Diputació Permanent escollida per l’Assemblea General


Font imatge portada: Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri

Carta als Cristians de Gràcia: per una millor corresponsabilitat (I)

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

Aquest curs, que comencem amb la celebració del XII Congrés General de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri a Roma, i en que encara és viu l’esperit i la conscienciació de la sinodalitat, tenint en compte els moments que viu el nostre arxiprestat, crec oportú fer arribar a tots, de manera fragmentada per cada full mensual la “Carta als cristians de Gràcia: Per una millor corresponsabilitat”, que vaig escriure el 2009.

Estimats tots en el ministeri: germans preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques de l’arxiprestat de Gràcia: gràcia a vosaltres i pau de part de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el seu Fill, en veritat i amor.

Vocació i missió dels laics en l’Església i en el món

Quan es va fundar l’Oratori de Gràcia fou per ajudar la tasca pastoral i d’evangelització de les tres parròquies que existien aleshores a la vila (Verge de Gràcia i Sant Josep, Santa Maria i Sant Joan), fidels a aquest objectiu al llarg de la nostra història i seguint en aquesta mateixa línia, crec oportú fer-vos a mans aquest document que no tracta res de nou, sinó un recordar el que ja vaig exposar en una assemblea parroquial, essent jo a la parròquia de Corpus Christi, pels volts de 1986, i que després fou publicat en un suplement del Ressò de la parròquia de Sant Joan Bta. de Gràcia, amb motiu de la Visita Pastoral de 1998*, i afegint alguna cosa sobre la corresponsabilitat dels laics en el pensament de Sant Felip Neri i en l’Oratori**.  El tema, pres del sínode de bisbes de 1986: vocació  i missió dels laics en l’Església i en el món –i més concretament a l’arxiprestat–, penso sempre és actual i alhora que cal anar replantejant segons avança el temps i enfront dels nous reptes diocesans i de la nostra societat.

Què diu el Magisteri?

Al Concili Vaticà II, un gran do de Déu que feu a l’Església, ja es tractà sobre la naturalesa, la dignitat espiritual, la missió, la responsabilitat dels laics en l’Església i en el món. Així ho testimonien els diversos documents; per exemple: La Constitució Lumen Gentium desenrotlla el seu ensenyament sobre els laics en el context del Poble de Déu; “els laics”, diu, “són els fidels que, després d’haver estat incorporats al Crist pel baptisme, i associats al Poble de Déu, i, a llur manera, fets participants de la funció sacerdotal, profètica i reial del Crist, exerceixen per la seva banda la missió confiada al poble cristià tot sencer”. El Decret Apostolicam Actuositatem subratlla entre altres coses la participació activa i responsable dels laics en la missió salvífica de l’Església com a “pròpia i absolutament necessària”. El Decret Ad Gentes assenyala la importància, o millor el paper irreemplaçable dels laics en 1’activitat missionera de l’Església. I la Constitució Gaudium et Spes situa el compromís dels laics com el moment significatiu i decisiu de les relacions de l’Església amb el món d’avui.

Cal dir que la doctrina del Vaticà II ha estat represa, continuada i desenvolupada els anys següents pel magisteri de l’Església, tant pels Papes com pels Bisbes: els ensenyaments de Pau VI i de Joan Pau II, els diversos Sínodes***, el nou Codi de Dret Canònic, el Catecisme de l’Església Catòlica, fins al nostre mateix Concili Provincial o, més actualment, el Pla Pastoral Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona… mostren una riquesa impressionant sobre la missió dels laics.

*Cf. Suplement Visita Pastoral; a “Ressò”, núm. 398 (Gener 1998).
**Extret de la conferència, pronunciada l’any 2000 a Roma, en el Congrés General de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri, pel Dr., aleshores sotssecretari del Consell Pontifici pels Laics, Carriquiry Lecour, Guzmán M., L’Oratori en la missió de l’Església a l’alba del tercer mil·lenni.
***El de 1971 sobre la Justícia en el món i sobre el Sacerdoci ministerial; el de 1974, sobre l’evangelització; el de 1977, sobre la Catequesi; el de 1980 que presenta la família com la forma primera i fonamental de vocació i de missió secular de l’Església; el de 1983, sobre la Reconciliació cristiana; el de 1986 que porta per títol precisament Vocació i missió dels laics en l’Església i en el món, vint anys després del Concili Vaticà II.

L’Oratori de Gràcia acull a l’Oratori de València

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

Aquest passat cap de setmana membres de l’Oratori seglar de València ha visitat el nostre Oratori i ha compartit amb nosaltres estones de pregària i comunitat. Així doncs, el dissabte es varen celebrar les Vespres Solemnes commemorant i pregant per tots els sants màrtirs de l’Oratori. Al finalitzar es va fer una ofrena floral al monument dels màrtirs de la comunitat gracienca que hi ha al claustre.

L’Oratori de València va ser la primera comunitat que es va fundar a la península, l’any 1645 pel Venerable Lluís Crespi de Borja i tenia la seva seu a l’actual Parròquia de Sant Tomàs i Sant Felip Neri, a la Pl. de Sant Vicens Ferrer, molt a prop de la Catedral valenciana. Durant gairebé dos segles d’història la comunitat va comptar amb diversos membres destacats com els Venerables Doménec Sarrió, Pere Pantoix i Francesc Climent, o d’altres com Gaspar Blai, Antoni Bonaventura o Tomàs V. Tosca. Aquest darrer es pot considerar el Pare de la Congregació més cèlebre, un reconegut científic, matemàtic, físic, arquitecte, filòsof i un llarg etcètera. Un home obert als nous moviments valencians de la Ilustració. Entre les seves obres es troba el «Compendium Philosophicum» i «Compendio matemático» que es van divulgar per tota Europa. A València deixà un plànol de l’època confeccionat amb notable precissió.

Amb les desamortitzacions del s.XIX, l’any 1837, la Congregació de València va desaparèixer però el seu llegat i la seva tasca oratoniana no ha deixat pas. L’any 2001, quan es compliren 350 anys del naixement del P. Tosca, es fundà a la seva casa natal l’Associació Centre Pare Tosca, Amics de l’Oratori, qui treballa per donar a conèixer l’herència espiritual de Sant Felip Neri.

L’any 2002 es beneí l’oratori de la Mare de Déu de la Llum i Sant Felip Neri, situat a la Pl. de Sant Felip Neri, 11, on la comunitat seglar i l’Associació Pare Tosca es troben habitualment.

A l’estat espanyol, juntament amb l’Oratori Seglar de València, hi ha dos oratoris més situats a Madrid i Saragossa.

Viu la música barroca a l’Oratori de Gràcia el 14 d’octubre amb «Gràcia Barroca»

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

El grup Gràcia Barroca és una agrupació artística dirigida pel contratenor Leandro Marziotte. Centrada en la interpretació musical històrica del repertori dels segles XVII i XVIII, Gracia Barroca es desenvolupa primer com a agrupació de cambra per explorar els repertoris sacre i profà en concerts i espectacles polifacètics que obren horitzons a tot tipus de públic.

Un grup arrelat a la Vila de Gràcia i que aterra a l’Oratori de Gràcia per fer-nos gaudir el proper 14 d’octubre a les 19.00h amb un concert especial amb cantates per a contratenor, violins i continu de Händel, Collinelli i Bononcini.

Inscripcions obertes per a la Catequesi de la 1a Comunió

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

Iniciem un nou curs i enguany tornem a obrir les inscripcions als cursos de formació i iniciació cristiana per als nens i nenes que vulguin crèixer en la fe.

Amb el coneixement de la figura de Jesús i el missatge de l’Evangeli ens preparem per rebre per primer cop el sagrament de la Reconciliació i de l’Eucaristia.

Si vols apuntar al teu fill/a o vols rebre informació sobre els cursos de catequesi ho pots fer mitjançant el formulari del web, per correu electrònic catequesi.oratorisfn@gmail.com o bé al telèfon 659.121.668

El Festival d’Òpera amb Gràcia tanca la seva 4a edició amb un èxit rotund

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

Ja fa quatre anys que el Festival Òpera amb Gràcia omple el mes de juliol el claustre de l’Oratori de Gràcia amb diverses representacions de les grans òperes de la història, enguany amb Il Barbiere di Siviglia i l’homenatge «Tutto Puccini» en celebració al centenari de la seva mort.

Més de 500 persones han pogut gaudir d’aquests espectacles a l’aire lliure amb unes interpretacions veritablement inmillorables.

El IV Festival d’Òpera amb Gràcia ja és aquí!

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia

Arriba el mes de juliol i al cor de la Vila de Gràcia torna a sentir-se l’òpera amb el Festival d’Òpera amb Gràcia. Enguany el festival gracienc d’òpera arriba a la quarta edició amb dos presentacions de luxe: «Tutto Puccini» i «Il barbiere di Siviglia».

Sota la direcció de Guerassim Voronkov i la direcció escènica de Maria Voronkova, «Tutto Puccini» (dissabte 6 de juliol a les 19h) serà el primer espectacle que viurem i esdevindrà un homenatge a G. Puccini en el centenari de la seva mort.

Les entrades ja es poden comprar a través de la pàgina web del festival i a través d’entrapolis clicant al següent enllaç:
https://www.entrapolis.com/entradas/tutto-puccini-iv-festival-opera-amb-gracia/62555

I no esperis més per comprar les teves entrades per «Il barbiere di Siviglia» que podrem gaudir el dissabte 13 de juliol clicant al següent enllaç: https://www.entrapolis.com/entrades/il-barbiere-di-siviglia-iv-festival-opera-amb-gracia

També us podeu posar en contacte a través del correu electrònic festivaloag@gmail.com o reservar al número de telèfon 640.104.762