Coneguem una mica més l’Oratori (II)

/ Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia
  • El camí va començar al segle XIX, en una situació històrica, cultural i política molt dolorosa per a la vida de l’Església; fins i tot les Cases Oratorianes es van trobar reduïdes en nombre i en greu escassetat de recursos: un bon nombre d’elles, fins i tot glorioses, van acabar amb la seva existència, i moltes de les que quedaven corrien el mateix perill. En pocs anys s’havien reduït de 182 a 56. Al llarg d’aquell segle hi havia molt poques noves fundacions; i així va ser també al segle següent fins que l’any 1933 la Santa Seu va decidir la Visita Apostòlica per a elles.
  • Més enllà de les circumstàncies històriques, el que seria la Confederació de Cases Oratorianes té les seves arrels en el vincle de caritat documentat des dels seus orígens: un vincle gràcies al qual les Congregacions sempre han sentit una unitat moral i, en un respecte escrupolós per la autonomia de cadascuna, no han deixat de teixir relacions espirituals i possibles col·laboracions entre elles, tal com llegim a les «Pregi della Congregazione dell’Oratorio» (des de fa molt de temps, un preciós vademècum oratorià), on es parla de la “estimada correspondència que passa entre les Congregacions de Sant Felip»: «Aquest Mèrit de la Caritat, que uneix tants Sacerdots i Germans en una sola Casa, uneix també totes les Congregacions de Sant Felip amb un vincle d’amor molt estret. I encara que en les coses exteriors no hi hagi participació en els béns temporals entre elles, havent volgut el Sant Pare que cada Casa es regís i es governés per si mateixa, tanmateix hi ha tan bona correspondència d’afecte entre tots els Sacerdots de l’Oratori que, encara que no s’han vist mai, s’estimen amb un amor mutu i una Caritat no fingida. Reconeguem a tots com a Germans, ja que tots són Fills del mateix Pare, practicant les mateixes regles i costums…”. Crec poder dir que precisament aquesta «estimada correspondència que passa entre les Congregacions de San Felip», aquest valor de caritat fraternal, és l’ànima de la Confederació, de la nostra trobada, del mateix Congrés General, de les seves obres i de les seves decisions… Com en la vida de cadascuna de les comunitats! «Ubi caritas est vera, Deus ibi est»: «vera» diu el text original de l’himne litúrgic… «Ubi caritas et amor» és més «romàntic», però menys significatiu… Vera caritas en el pensament i en l’acte! Sense ella tot es torna mundà…