Vocació:

La condició eclesial dels laics va lligada a llur condició baptismal i a llur condició secular.

Com a batejats, els laics són fidels totalment incorporats a Crist i a l’Església. D’altra banda, el mateix Concili Vaticà II presenta els laics inserits en les realitats temporals i terrestres; i és que el cristià ha de viure la seva vocació ací i ara. Els laics viuen en el segle, compromesos en tots i cadascun dels afers del món, submergits en l’ambient on es mouen, la vida de família i la vida social de què està com teixida llur existència. És ací on són cridats per Déu per a la santificació del món i per manifestar d’aquesta
manera Crist als altres…

Resumint: Són membres de l’Església i són membres d’una societat, i cal assumir tant una cosa com l’altra treballant en bé de tots. Pau VI deia: “El camp propi de llur activitat evangelitzadora és el món vast i complicat de la política, de la dimensió social, de l’economia, però igualment de la cultura, de les ciències i de les arts, de la vida internacional, dels mitjans de comunicació social, així com algunes altres realitats obertes a l’evangelització, com són l’amor, la família, l’educació dels infants i dels adolescents, el treball professional, el sofriment. Com més hi hagi laics impregnats de l’Evangeli, responsables d’aquestes realitats i clarament compromesos en elles, competents per promoure-les i conscients que cal desplegar llur plena capacitat cristiana, estaran al servei de l’edificació del Regne de Déu i, per tant, de la salvació en Jesucrist”.