Carta als Cristians de Gràcia: per una millor corresponsabilitat (I)

Aquest curs, que comencem amb la celebració del XII Congrés General de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri a Roma, i en que encara és viu l’esperit i la conscienciació de la sinodalitat, tenint en compte els moments que viu el nostre arxiprestat, crec oportú fer arribar a tots, de manera fragmentada per cada full mensual la “Carta als cristians de Gràcia: Per una millor corresponsabilitat”, que vaig escriure el 2009.

Estimats tots en el ministeri: germans preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques de l’arxiprestat de Gràcia: gràcia a vosaltres i pau de part de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el seu Fill, en veritat i amor.

Vocació i missió dels laics en l’Església i en el món

Quan es va fundar l’Oratori de Gràcia fou per ajudar la tasca pastoral i d’evangelització de les tres parròquies que existien aleshores a la vila (Verge de Gràcia i Sant Josep, Santa Maria i Sant Joan), fidels a aquest objectiu al llarg de la nostra història i seguint en aquesta mateixa línia, crec oportú fer-vos a mans aquest document que no tracta res de nou, sinó un recordar el que ja vaig exposar en una assemblea parroquial, essent jo a la parròquia de Corpus Christi, pels volts de 1986, i que després fou publicat en un suplement del Ressò de la parròquia de Sant Joan Bta. de Gràcia, amb motiu de la Visita Pastoral de 1998*, i afegint alguna cosa sobre la corresponsabilitat dels laics en el pensament de Sant Felip Neri i en l’Oratori**.  El tema, pres del sínode de bisbes de 1986: vocació  i missió dels laics en l’Església i en el món –i més concretament a l’arxiprestat–, penso sempre és actual i alhora que cal anar replantejant segons avança el temps i enfront dels nous reptes diocesans i de la nostra societat.

Què diu el Magisteri?

Al Concili Vaticà II, un gran do de Déu que feu a l’Església, ja es tractà sobre la naturalesa, la dignitat espiritual, la missió, la responsabilitat dels laics en l’Església i en el món. Així ho testimonien els diversos documents; per exemple: La Constitució Lumen Gentium desenrotlla el seu ensenyament sobre els laics en el context del Poble de Déu; “els laics”, diu, “són els fidels que, després d’haver estat incorporats al Crist pel baptisme, i associats al Poble de Déu, i, a llur manera, fets participants de la funció sacerdotal, profètica i reial del Crist, exerceixen per la seva banda la missió confiada al poble cristià tot sencer”. El Decret Apostolicam Actuositatem subratlla entre altres coses la participació activa i responsable dels laics en la missió salvífica de l’Església com a “pròpia i absolutament necessària”. El Decret Ad Gentes assenyala la importància, o millor el paper irreemplaçable dels laics en 1’activitat missionera de l’Església. I la Constitució Gaudium et Spes situa el compromís dels laics com el moment significatiu i decisiu de les relacions de l’Església amb el món d’avui.

Cal dir que la doctrina del Vaticà II ha estat represa, continuada i desenvolupada els anys següents pel magisteri de l’Església, tant pels Papes com pels Bisbes: els ensenyaments de Pau VI i de Joan Pau II, els diversos Sínodes***, el nou Codi de Dret Canònic, el Catecisme de l’Església Catòlica, fins al nostre mateix Concili Provincial o, més actualment, el Pla Pastoral Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona… mostren una riquesa impressionant sobre la missió dels laics.


*Cf. Suplement Visita Pastoral; a “Ressò”, núm. 398 (Gener 1998).
**Extret de la conferència, pronunciada l’any 2000 a Roma, en el Congrés General de la Confederació de l’Oratori de Sant Felip Neri, pel Dr., aleshores sotssecretari del Consell Pontifici pels Laics, Carriquiry Lecour, Guzmán M., L’Oratori en la missió de l’Església a l’alba del tercer mil·lenni.
***El de 1971 sobre la Justícia en el món i sobre el Sacerdoci ministerial; el de 1974, sobre l’evangelització; el de 1977, sobre la Catequesi; el de 1980 que presenta la família com la forma primera i fonamental de vocació i de missió secular de l’Església; el de 1983, sobre la Reconciliació cristiana; el de 1986 que porta per títol precisament Vocació i missió dels laics en l’Església i en el món, vint anys després del Concili Vaticà II.