El passat 12 d’agost es commemorava una doble celebració al nostre oratori!
Fa 130 anys, al 1891, que el Bisbe de Barcelona, el Dr. Jaume Català i Albosa beneí i col·locà la primera pedra del que avui coneixem com a la nostra església.
A mes, al 1894, ara en fa 127, s’inaugurà (tot i que l’altar no fou beneït fins al Nadal de 1901). Així doncs, dues celebracions en un mateix dia que ens porta a recordar el passat de la nostra església, el present i, perquè no, el futur també.
Com diuen col·loquialment: “si les parets parlessin…” de ben segur que ens explicarien un munt d’històries i anècdotes sobre la benedicció de les campanes que repiquen al nostre campanar. O les inauguracions dels orgues del 1907 i 1985. Parlarien també de les capelles, ornamentades amb estil modernista que acollien diverses imatges com la Mare de Déu del Carme, etc. I tristament parlarien de la Setmana Tràgica i de la Guerra (in)Civil.
Parlarien dels concerts, de les trobades, dels grups de catequesi d’infants i adults, de tots els nois i noies que han format part del grup d’escolans, dels grups de joves i de tots els que han participat als diversos esplais…
Però, de ben segur que, amb molta joia, ens explicarien totes les vivències viscudes pels Pares i Germans de la Congregació que han treballat amb tots els nostres predecessors i que continuen fent aquest camí amb tots nosaltres.
Imatge de la façana abans del 1936 1964 – Benedicció de la campana pel Bisbe Matias Solà